Els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) de Catalunya han atès 8.367 víctimes de violència masclista els sis primers mesos del 2022, gairebé el doble de les dones que es van atendre en el mateix període de l’any passat. Segons dades de la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, del total de dones intervingudes aquest any, 395 eren adolescents. Els equipaments van assistir 1.513 fills. “No és necessari que et posin una mà a sobre per patir violència masclista”, constata una víctima en conversa amb l’ACN, que lamenta la “normalització” de certs casos. Per la seva part, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha demanat més formació en perspectiva de gènere en l’àmbit judicial.
El proper divendres 25 de novembre és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. El nombre de dones ateses als SIE ha anat augmentant de forma progressiva durant els darrers anys. De fet, el 2021 ja es va incrementar en un 31% la xifra de víctimes ateses respecte al 2020, i en un 14,5% en el cas dels fills.
En aquest sentit, si el 2008 es registraven poc més de 400 dones en un any i uns 200 fills, a partir del 2013 ja superaven els dos milers d’usuàries amb més de 800 fills. Vuit anys després, la xifra es va multiplicar per tres, amb 9.020 dones ateses el 2021. En el primer semestre del 2022 ja s’han atès més de 8.000 casos. Un creixement que el departament associa directament a l’augment del nombre de centres, així com a una major consciència social, fruit d’un treball feminista.
El servei consta actualment d’un total de 17 centres que té previst incrementar fins a un mínim de 22 de cara al pròxim any 2023. Es tracta d’una sèrie d’equipament de la xarxa pública que atenen a totes les dones que hagin patit o estiguin patint una situació de violència masclista. A més, actualment també poden atendre tots els joves que estiguin vivint violència en les seves relacions, així com els fills de les dones, una part molt delicada de la intervenció principal per “posar nom al que estan vivint”.
Tal com explica a l’ACN la directora d’un d’aquests centres, Núria Oyarbide, l’objectiu passa per fer una “atenció individualitzada” a partir d’una anàlisi de cada cas per veure quines són les necessitats i poder traçar un pla de treball que s’adeqüi a cada dona. En el cas del SIE que coordina, en un primer moment l’accés de les usuàries es feia sobretot a través de la derivació, tot i que ara cada vegada hi ha més dones que truquen de forma directa i demanen ser ateses.
“La invisibilització és un factor comú en totes les situacions perquè demanar ajuda suposa identificar-se com a víctima i és un procés difícil”, assenyala Oyarbide.
És el cas de l’Antònia (nom fictici), una usuària del seu equipament que hi va fer contacte per primera vegada a l’agost del 2021 per indicatiu de la seva referent de Serveis Socials. Admet que va ser una decisió “complicada” pel desconeixement de la pròpia situació. “Un cop arribes, però, tens un suport i acompanyament, tant jurídic com emocional”, valora.
El seu cas es remunta al 2018, quan arran d’un intent de suïcidi va prendre consciència “de tot allò que estava vivint”. “Es normalitza, i no hauria de ser així”, lamenta. “Escandalitza molt quan una dona va pel carrer i pateix una agressió, però quantes dones hi ha que ho pateixen diàriament?”, es pregunta. També afegeix que “no és necessari que et posin una mà a sobre per patir-ho” i que, sovint, per exemple, es tradueix en violència psicològica.
