El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, ha reclamat al Departament de Recerca i Universitats no només més recursos per a la universitat pública sinó també major flexibilitat, un nou model de distribució i capacitat d’autogestió de les polítiques internes de cada centre.
El seu homòleg de l’Autònoma (UAB), Javier Lafuente, ha afegit la introducció d’un sistema de rendiment de comptes. El de la Politècnica (UPC), Daniel Crespo, ha reclamat que hi hagi planificació i un increment sostingut. En definitiva, una política “coherent” en matèria de finançament. Tots tres, juntament amb el rector de la Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat, han criticat també la reforma universitària plantejada per l’executiu espanyol.
Els rectors han fet aquestes declaracions durant una taula rodona a la UB amb motiu de la presentació d’un informe de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) sobre la reforma universitària. El document, presentat pel catedràtic Martí Parellada, considera “decebedora” l’atenció que els pressupostos públics presten en general a les universitats, i especialment a les públiques. Segons recull, els ingressos corrents de les universitats públiques eren en 2019 un 3,1% inferiors als de 2009.
El document apunta a la necessitat de portar a terme una reforma del sistema universitari espanyol de manera urgent. Aquesta hauria de fer front no només a l’àmbit econòmic sinó també al model, posar solució a les limitacions actuals, aprofundir en la governança i tenir en compte el context europeu.
En aquest sentit, tant els rectors de les quatre universitats com l’exconseller Andreu Mas-Colell, que participa en l’estudi, han criticat la reforma universitària plantejada pel Gobierno. Mas-Colell en concret ha assegurat que la llei “va cap enrere” i ha assegurat que la majoria de reformes que contempla “són contrareformes”. Entre d’altres, ha criticat que hi ha una voluntat d’harmonitzar i de donar prevalença al sistema per sobre de les universitats, ha rebutjat també el plantejament pel que fa al professorat i també el sistema de governança esbossat.
En una línia similar, Guàrdia ha considerat que les universitats catalanes són una “anomalia” dins del sistema espanyol i que necessiten un marc jurídic diferent, que assegura que no dona aquest projecte.
