El cas Pablo Iglesias
L’opinió pública espanyola s’ha mig escandalitzat ara amb els casos d’espionatge patits per Pablo Iglesias i Podemos, que ha passejat pels mitjans de comunicació el seu enuig explicant que ha demanat a l’Audiència Nacional que imputi Eduardo Inda per la seva relació de trucades amb el comissari José Manuel Villarejo. A més, els advocats d’Iglesias demanen que s’aixequi el secret del sumari del cas per poder accedir a totes les proves. En aquest sentit, els juristes de Podemos creuen que ha quedat demostrat la relació entre les clavegueres de l’Estat i Eduardo Inda.
El cas Puigdemont
Però els mitjans espanyols no s’han fet ressò de la mateixa manera sobre la investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont i que, a més, inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiència Nacional. La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres, podria estar-hi implicat. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises. El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment.
Un escandalós precedent provat que implica directament les clavegueres de l’Estat
L’actual candidat a senador per Gupúzcoa per Bildu, Gorka Elejabarrieta, és també cap del Departament de Relacions Internacionals. Ell va ser una de les persones que que representava l’esquerra abertzale en ple procés de pau durant l’època de la presidència de José Luís Rodríguez Zapatero.
Durant la primera dècada dels 2000 la seva residència era a Brussel·les. La seva llar també li servia com a despatx i espai de reunions. Tal com ha explicat el mateix Gorka a La República va començar a tenir sospites que era espiat per Espanya.
Pífies del servei d’espionatge espanyol
Va començar a sospitar que podia tenir el telèfon punxat quan mitjans espanyols publicaven informacions que molt poca gent podia conèixer. També va començar a veure com gent el seguia pels carrers de la capital europea. El 2003 hi va haver un altre cas a Finlàndia, ens explica. L’ambaixador espanyol al país escandinau tenia una còpia de la seva agenda particular i “es va reunir amb totes les persones amb qui jo tenia previst trobar-me” dins el mateix context del procés de pau basc.
“Hi ha una anècdota que no he explicat encara. Un important diplomàtic europeu que no et puc dir que és em va explicar que l’ambaixada espanyola el va citar per advertir-lo que no es podia reunir amb mi. Ell va contestar als espanyols que no tenia cap notícia meva ni tenia previst reunir-se amb mi. Però només 24 hores després va rebre un e-mail meu on el citava per a tenir una trobada. Resulta que el servei d’espionatge espanyol va córrer massa i es va avançar a què jo fes la petició”.
Les proves irrefutables del brut espionatge
Davant aquells fets, va començar a buscar per casa seva fins a trobar un micròfon amagat. En avisar la policia belga, el servei de contraespionatge va trobar tot un sistema de control i gravació. “Em van explicar que per a dur a terme aquella infraestructura el servei d’espionatge espanyol hauria d’haver entrat mínim 3 vegades de manera il·legal a casa meva” narra en Gorka. “Una per prendre mides i colors de les parets i pensar el material, una altra per a fer la instal·lació que va incloure fusteria, guix i pintura i una tercera per a comprovar que tot funcionava”.
I és que les clavegueres de l’Estat van instal·lar un avançat i meticulós sistema d’espionatge amb cablejat, micròfons i un enviament encriptat en algun punt situat a 2 quilòmetres a la rodona. “L’ambaixada espanyola entrava dins aquest radi” explica el candidat de Bildu. “Van arrencar-me el sòcol de tota la sala” narra en Gorka i amb un de fusta buit per fins hi van instal·lar tot el sistema, molt innovador per l’època, feta per una empresa txeca i distribuïda des de Madrid. “Tenia una bateria pròpia que si jo tallava la llum, seguia funcionant i s’activava a distància”.
El cas va ser sonat a Bèlgica i va tenir “més conseqüències en privat que en públic” segons Elejabarrieta. La ministra de defensa belga, Laurette Onkelinx, va reconèixer que no tenia suficients mitjans per a lluitar contra tots els serveis d’espionatge que pateix la capital d’Europa, que concentra un elevat nombre d’alts funcionaris, diplomàtics i polítics.
Repressió fora de les fronteres espanyoles
Però no va ser l’única repressió i intimidació que el polític basc va patir. Les pressions espanyoles també van aconseguir que no obtingués la nacionalitat belga, tal com explica ell mateix a aquest mitjà, i fins i tot, de manera il·legal (així ho va dictaminar posteriorment la justícia belga) les clavegueres de l’Estat van tenir bloquejades els comptes bancaris del candidat a senador.
El mateix advocat belga del president
L’advocat belga que el va assistir és el mateix que ha assistit el president Carles Puigdemont, Paul Bekaert. “Segur que farà servir el que em va passar a mi per a denunciar el que estan fent al president” intueix. “Viure una situació com aquesta et fa reflexionar i tenir por, si són capaços fer això… vés a saber fins a on poden arribar. Al País Basc hem viscut una repressió molt virulenta i forta per part de l’Estat”.
Notícia del diari Gara del 2007
