Les Illes Balears són una de les destinacions turístiques preferides dels estrangers, que de tant com els agraden, decideixen quedar-s’hi a viure. De fet, els estrangers posseeixen més del 30% dels habitatges illencs, segons les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat, i la ràtio de compra supera el 40% del total de les operacions que es fan a les illes.
El ritme de compra d’habitatges a les Balears per part de persones estrangers és frenètic. Segons dades del diari Ara, cada dia es venen 23 propietats immobiliàries a ciutadans estrangers, una xifra que ascendeix fins a les 700 cases o pisos venuts a estrangers cada mes. Un ritme que, per altra banda, la població illenca no pot assumir, i que provoca unes “conseqüències terribles” en matèria d’accés a l’habitatge, perquè “la ciutadania es troba que de cap manera es pot plantejar accedir a un habitatge“, explica la investigadora en Geografia Crítica Urbana de la UIB, Sonia Vives, al mitjà citat.
Aquestes xifres posen de manifest la necessitat de limitar la compra d’habitatges per part de les persones que no resideixen al territori de forma habitual, un debat que va obrir-se l’últim trimestre de l’any a les Balears. El Parlament va aprovar una iniciativa en aquesta línia, constituint-se una comissió de treball que estudia la viabilitat legal d’aquesta mesura.
