El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) descarta el recurs que la fiscalia va interposar en el cas de Marta Torrecillas, la dona que va denunciar públicament les lesions patides durant l’1-O, i no condemna els fets com un delicte d’odi. Torrecillas, després dels incidents relacionats amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, va patir assetjament i amenaces a través de missatges i de la xarxa, després que algú filtrés les seves dades personals. El TSJC, però, no considera que es tracti d’un delicte d’odi, i manté la condemna inicial de l’Audiència de Barcelona, segons la qual dos policies van cometre un delicte lleu d’amenaces, mentre que dos altres agents van resultar absolts.
Marta Torrecillas era a l’IES Pau Claris de Barcelona l’1 d’octubre del 2017, on la policia espanyola va carregar durament contra les persones que, de forma pacífica, volien votar; Torrecillas va patir lesions als dits i va denunciar també tocaments per part dels agents. La denúncia pública que Torrecillas va fer dels fets va córrer com la pólvora a Internet i entre els sectors espanyolistes, convertint-la en el blanc perfecte de les seves burles i vexacions.
En un moment determinat, algú va publicar les seves dades personals a Internet i incitaven a assetjar-la. Així, Torrecillas va arribar a rebre més de 7.800 missatges, 315 trucades i 791 SMS, i va ser inclosa a 16 grups de xats, tal com relata VilaWeb.
Torrecillas va denunciar els fets com un delicte d’odi, i en la causa hi havia quatre acusats. No obstant això, l’Audiència de Barcelona només va condemnar dos dels acusats, que eren policies, per un delicte lleu d’amenaces, mentre que els altres dos eren absolts. Els condemnats tan sols havien de pagar 450 euros a la víctima.
La fiscalia va interposar un recurs contra aquesta sentència, però ara el TSJC ha rebutjat el recurs, confirmant d’aquesta manera la sentència de l’Audiència. “Descartem aquesta qualificació [delicte d’odi] de manera raonada, i a més, la constància que efectivament els acusats actuessin moguts per raons ideològiques no seria prou per a apreciar la infracció esmentada”, es recull al document, segons el mateix mitjà. La sala també assenyala que a la mateixa sentència es “pren en consideració que els fets no presenten els marcadors de “gravetat o intensitat” per a lesionar el bé jurídic protegit”.
