El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es torna a retratar i ha rebutjat un recurs de la Generalitat contra l’ordre del maig passat d’executar la sentència del 25% de castellà a les aules en 15 dies. Així mateix, ha tombat un recurs contra la personació de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), a qui el tribunal considera plenament legitimada per estar present en la causa perquè en els seus estatuts inclou la promoció del bilingüisme en l’educació. També veu legítim que es pugui personar en el procediment d’execució forçosa de la sentència el pare de dos alumnes, perquè afecta els seus drets.
En canvi, el tribunal no ha acceptat la personació d’Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i el sindicat majoritari de mestres USTEC, perquè l’Advocacia de l’Estat es va oposar a les tres personacions.
Segons el tribunal els estatuts d’Òmnium no precisen que defensi la immersió educativa en català i per això considera que les seves finalitats “no estan directament vinculats a l’objecte d’aquesta execució”. En el cas de Plataforma per la Llengua i USTEC considera que els estatuts sí que estan relacionats amb la promoció del català a l’escola, però no els considera “persones afectades”. Així, diu que l’execució de sentència és per assegurar l’ús vehicular del castellà a l’escola, no pas del català, i assegura que “en cap moment s’ha plantejat ni qüestionat la posició del català com a llengua normalment utilitzada coma vehicular i d’aprenentatge al sistema educatiu”. De fet, creu que aquestes entitats no s’oposen només a l’execució de la sentència, sinó a la sentència en si mateixa, cosa que ara ja no poden fer perquè és ferma.
Aquesta interlocutòria té el vot particular contrari de dos dels cinc magistrats. Recorden que la sentència no estableix només un mínim del 25% de castellà, sinó que ordena un mínim del 25% de les dues llengües. A més, consideren que “és obvi que la major utilització vehicular o docent d’una llengua comporta necessàriament una correlativa disminució de les altres llengües vehiculars: quant més català, menys castellà, i viceversa”.
Igualment, remarquen que el fet que s’oposin a la sentència no els impedeix personar-se en l’execució de la sentència, per “minimitzar” els seus efectes. Així mateix, recorda que la Generalitat ha aprovat un decret lingüístic que pot tenir efectes en el compliment de la sentència.
Hablamos Español sí que està legitimada
En una altra interlocutòria sí que admet la personació de l’Asociación Hablamos Español, però no accepta Convivencia Cívica Catalana, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) ni l’AMPA Total del CEIP Joaquim Abril de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental).
El tribunal considera que Hablamos Español sí que està legitimada per reclamar l’execució forçosa de la sentència perquè en els seus estatuts especifica que promou l’ensenyament del castellà a l’educació com a llengua vehicular.
En canvi, Convivencia Cívica Catalana té uns estatuts més genèrics, i el tribunal no els veu prou concrets com per admetre la seva personació. Pel que fa a l’AMPA Total de l’escola de Sant Fost, el tribunal diu que no és l’AMPA legítima de l’escola, ja que no té estatuts ni està inscrita com a tal. La FNEC tampoc és acceptada perquè defensa els interessos dels universitaris, no dels alumnes d’educació primària o secundària.
