El Tribunal de Comptes (TdC) ha rebutjat arxivar el cas contra la trentena d’exalts càrrecs de la Generalitat investigats per l’organització i promoció exterior de l’1-O. D’aquesta manera, el TdC manté la persecució i desestima la petició de les defenses que a finals de novembre van demanar l’anul·lació de la causa.
Les defenses van qüestionar la legitimitat del procediment i al·leguen que els mètodes utilitzats els ha generat indefensió. A més, alguns advocats afirmen que els fets han prescrit, perquè han passat més de 5 anys, o ja han estat jutjats per la via penal, com la consulta del 9-N o els investigats als jutjats d’instrucció números 13 i 18 de Barcelona.
Peticions milionàries
La Fiscalia reclama 3,4 milions d’euros als antics alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat investigats, a qui acusa de malversació, mentre que l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana demana més de 5 milions d’euros. Aquest judici farsa afecta 35 exalts càrrecs i funcionaris de la Generalitat, entre els quals hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, i l’exvicepresident Oriol Junqueras, i també responsables del Diplocat.
En la resolució, de 15 pàgines, la consellera del Tribunal de Comptes exposa que la normativa vigent i que la jurisprudència del Tribunal Suprem permet que dos procediments sobre els mateixos fets s’investiguin en les dues jurisdiccions, sense que “la jurisdicció comptable hagi d’esperar la declaració de fets provats que es formuli en la via penal”.
En aquest sentit, afegeix que el Tribunal de Comptes només tindria una limitació si la jurisdicció penal ja hagués realitzat un pronunciament ferm, cosa que no passa en aquesta causa perquè el procediment penal encara està pendent de jutjar-se.
Una causa duplicada
La consellera també descarta reclamar a la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona que s’inhibeixi al Tribunal de Comptes pel que fa a la responsabilitat civil de l’1-O de les quantitats reclamades i ja dipositades. Hi argumenta que la jurisdicció penal “és sempre preferent”, segons la llei orgànica del poder judicial i, per tant, no pot fer aquesta petició, a més d’insistir que “no es produeix cap vulneració del principi ‘non bis in idem'”.
Amb tot, admet que en cas de sentències condemnatòries, “haurà de fer-se una execució consolidada a fi d’evitar duplicitat de pagaments, que en cas de produir-se sí que vulneraria aquest dret”. Ara, les defenses poden recórrer la resolució i quan es resolguin els recursos, la consellera del Tribunal de Comptes ha de fixar la data del judici.
