El Tribunal Supremo no ha volgut aclarir a l’ACN si va donar autorització a cap operació d’escolta per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a l’independentisme. Tanmateix, fonts d’aquesta institució recorden que aquest tipus d’operacions estan regulades per la legislació que estableix que les operacions d’escolta han d’estar acotades en el temps i que no poden ser genèriques. Cal recordar, a més, que cal una ordre judicial.
El Supremo fuig d’estudi i es nega a detallar les peticions que autoritza o no. Això sí, recorden que les operacions que pot autoritzar el magistrat han d’emmarcar-se en les condicions i requisits que estableixen les dues lleis que regeixen l’activitat del CNI.
La Llei 11/2002, reguladora del CNI, estableix a l’article 2.2 estipula que les activitats del CNI han de tenir un “control judicial previ” segons el que estableix la Llei orgànica 2/2002, que diu que el secretari d’Estat Director del CNI haurà de sol·licitar “al magistrat del Tribunal Supremo competent” una “autorització per a l’adopció de mesures que afectin la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions”.
La llei estableix també que en aquesta sol·licitud, que ha de ser per escrit, el CNI ha d’especificar “les mesures que se sol·liciten”, els “fets que justifiquen la sol·licitud, finalitats que la motivem i raons que aconsellen l’adopció de les mesures sol·licitades”.
L’espionatge legal no pot ser genèric
També, segons l’article 1 de la Llei orgànica 2/2002 reguladora del control judicial del CNI, la petició ha d’incloure la “identificació de la persona o persones afectades”, i la “durada de les mesures, que no podrà excedir de 24 hores en el cas d’afecció a la inviolabilitat del domicili i de tres mesos per a la intervenció de les comunicacions postals, telegràfiques, telefòniques o de qualsevol altra mena”. Aquest període de tres mesos “és prorrogable per successius períodes iguals en cas de necessitat”.
Un cop rebuda la petició, el magistrat ha d’acordar amb una resolució motivada la concessió o no de l’autorització, i el director del CNI ha d’ordenar “la immediata destrucció del material relatiu a totes les informacions que s’hagin obtingut amb l’autorització, però que no guardin relació amb l’objecte o finalitats d’aquesta”.
Qui ho pot autoritzar?
Actualment, el magistrat del Supremo que s’encarrega de donar o no aquestes autoritzacions és Pablo Lucas, magistrat considerat del sector progressista que segons informacions periodístiques és una persona pròxima a l’exvicepresidenta del govern Carmen Calvo i seria el candidat que el PSOE pretén com a futur president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en substitució de Carlos Lesmes.
