El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de Laura Borràs contra la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) que va deixar sense efecte la seva credencial de diputada al Parlament després de la condemna penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. El Suprem rebutja tots els motius del recurs de Borràs i subratllat que la condemna penal és incompatible amb el desenvolupament del càrrec representatiu que exercia, d’acord amb la LOREG. La incompatibilitat, continua, es pot apreciar en el moment d’accedir a l’escó o bé de forma sobrevinguda, com ha passat en aquest cas.
A més, remarca que les previsions de la LOREG justament busquen una major protecció de les institucions públiques, ja que la societat reclama que l’exercici de càrrecs públics de base representativa no siguin desenvolupats, diu el Suprem, per aquells que hagin estat penalment condemnats a penes d’inhabilitació especial, independentment de l’àmbit de l’administració pública en què s’hagi comès el delicte.
El Suprem no té dubtes sobre la constitucionalitat de la decisió encara que la sentència no sigui ferma, ni tampoc sobre la proporcionalitat i legitimitat d’aquesta mesura en relació amb els requisits d’elegibilitat. Recorda una sentència del Tribunal Constitucional del 1999 que subratlla que “si és exigible una certa exemplaritat social a qui exerceix qualsevol funció pública, amb més intensitat ha de fer-se respecte a aquells càrrecs la funció dels quals consisteix, precisament per ser representants dels ciutadans, a actuar de manera directa en els assumptes públics”.
La sentència repassa jurisprudència del Suprem sobre casos similars anteriors i subratlla que la LOREG preveu que les causes d’inelegibilitat ho siguin també d’incompatibilitat, i que això es pot apreciar tant en el moment inicial d’accés al càrrec representatiu com de forma sobrevinguda.
“Estem, per tant, no davant la invalidesa de l’elecció, sinó davant d’un impediment per seguir exercint el càrrec electiu, després d’haver accedit a l’escó”, diu el TS, que afegeix que no hi ha necessitat de la intervenció del Parlament ni del seu reglament de funcionament. Pot actuar la cambra o l’administració electoral corresponent aplicant directament la LOREG.
