El secretari general del Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), Xavier Massó, reclama que els docents i les direccions dels centres tinguin més capacitat sancionadora cap als alumnes que assetgen de forma greu els seus companys. En una entrevista amb l’ACN, Massó creu que els actuals protocols no funcionen, que la mediació entre víctima i agressor s’hauria d’eliminar, i que calen càstigs més severs per als escolars que assetgen altres estudiants. A més, considera un error greu el fet que normalment siguin les víctimes les que canvien de centres i els assetjadors es quedin al seu entorn habitual. Per això, demana a Educació que professors i direccions tinguin més poder disciplinari.
Massó admet que els casos han crescut els últims anys i que els més greus, que poden ser un 5%, segons ell, també estan augmentant. El representant del segon sindicat del personal docent, el principal a Secundària, ha remarcat que la principal mancança dels centres per abordar l’assetjament de caràcter greu és la seva falta d’autoritat sancionadora. Segons ell, els protocols actuals no funcionen, i s’haurien de donar més eines i capacitat disciplinària als docents i les direccions dels centres per tal d’abordar ràpidament i de forma eficaç els conflictes més importants. Al seu parer, l’assetjament més habitual és “fàcil” de detectar, però el problema és que els centres “no poden fer res, estan lligats de mans i peus”.
Els protocols preveuen un espai de mediació entre víctima i assetjador, eina que Massó troba “aberrant” perquè situa l’afectat i el suposat agressor al mateix nivell, cosa que ningú es plantejaria en un cas de violació, diu. “No cal que vinguin experts per explicar com fer la mediació, els professors no necessitem psicòlegs per saber com detectar l’assetjament, necessitem psicòlegs que tractin els assetjadors perquè deixin de ser així”, ha etzibat. “De què m’han de formar si porto 30 anys ensenyant?”, es pregunta.
De fet, considera que la falta de càstig als assetjadors facilita que continuïn actuant perquè ni víctimes ni testimonis ho denuncien per por que ells siguin els propers assetjats.
“No hem de defensar l’agressor perquè se’l consideri tant víctima com l’agredit, ha d’actuar la justícia, se l’ha de sancionar fins que se li passen les ganes”, diu Massó, i adverteix que “no es pot contemporitzar, perquè l’agressor passarà de l’empenta al cop de puny i després a la navalla”. “El que cal buscar és la pena, no la redempció, el que interessa és salvar la víctima, i si després l’agressor es redimeix, millor, però la funció primordial és evitar que hi hagi algú impedint el dret d’estudiar i d’aprendre d’altres alumnes, que amb la por i la intimidació estigui coartant el dret dels altres”, argumenta el secretari general d’ASPEPC-SPS.
“El primer que haurien de poder fer les escoles és poder sancionar: si algú actua disruptivament contra la convivència i atemptant contra els drets d’una altra persona, i la societat no actua, estem faltant al deure social que tenim”, adverteix. “Quan un alumne comença a transgredir i veu que no li passa res, estem potenciant un futur delinqüent perillós, i sembla que s’estigui fomentant”, alerta.
A més, diu que molts casos s’acostumen a concloure amb el desplaçament de la víctima a un altre centre i l’assetjador al mateix institut. “L’assetjador es converteix en el rei del mambo, i l’assetjat, que no ha fet res de dolent, queda estigmatitzat i ha de desplaçar-se d’institut. Com volem que aquesta persona assetjadora corregeixi les seves vel·leïtats?“, es pregunta retòricament. “No podem fer res racional perquè la normativa és irracional”, conclou.
En aquesta línia, el secretari general del Sindicat de Professors de Secundària considera que la normativa deixa “desemparats” els docents, i alhora, això deixa desemparats els alumnes més vulnerables i potencials víctimes d’assetjament. Per això, reclama a la Generalitat que doti els docents i les direccions de la capacitat de sancionar disciplinàriament amb més duresa. Si algun càstig es considera desproporcionat, els diversos filtres ja ho detectaran i es corregirà, assegura.
Una de les propostes de Massó és que els pares dels menors inimputables es facin càrrec dels danys materials, físics i emocionals de les seves accions d’assetjament. Si l’assetjador acaba expulsat del centre, el sindicalista també proposa que la família s’hagi de fer càrrec de les despeses d’escolarització en un centre concertat o privat, com diu que passa a França. “El 95% dels casos s’acabarien” amb aquesta mesura, assegura. De fet, explica que molts pares no admeten que els seus fills són assetjadors, ja que tenen una actitud de “sobreprotecció”.
Possibles “psicòpates”
Massó explica que diversos estudis psiquiàtrics han calculat que al voltant del 12% de la població té trets psicopàtics. No obstant això, la majoria estan ben integrats a la societat perquè les regles els inhibeixen. Això, segons ell, porta a la conclusió que la normativa ha de ser més dura tant a les escoles com als instituts, per tal de no “posar la societat en mans de psicòpates”. “Els assetjadors són calculadors, es fiquen amb el que acaba d’arribar, que no té ningú que l’ajudi, que és tímid”, diu. “Per passivitat, s’afavoreix” que els assetjadors abusin d’aquest tipus de víctimes, assegura.
El representant sindical, amb més de 30 anys d’experiència com a professor, explica que l’assetjament greu pot començar a la Primària, quan “qualsevol adult sap detectar que hi ha malícia”. És aleshores quan s’ha de poder actuar d’arrel perquè no vagi a més, considera. No obstant, no creu que el pas de l’escola de Primària a l’institut de Secundària sigui un factor de risc per a les víctimes.
