El PSC ha rebutjat la manifestació que Societat Civil Catalana (SCC) ha convocat el diumenge 8 d’octubre a Barcelona contra l’amnistia i l’autodeterminació sota el lema ‘No en el meu nom’.
El partit socialista, que anteriorment han participat en manifestacions convocades per SCC, expressa el seu respecte per la mobilització, però recorda que “Catalunya va votar convivència”. En aquest sentit, ara que els vots de l’independentisme són indispensables, el partit de Salvador Illa apunta que el país “va parlar contundentment a les urnes” i “va demanar un govern progressista i de Pedro Sánchez, que fomenta la convivència”.
El PSC i les manifestacions contra l’independentisme
El PSC es desmarca del seu passat, quan va acudir de bracet amb l’entitat antiindependentista i l’espanyolisme de dretes a la manifestació del 8 d’octubre i la del 29 d’octubre del 2017, per la “unitat” d’Espanya, després del referèndum de l’1-O.
En la primera, amb el lema ‘Prou: recuperem el seny!’, el partit va animar els militants a participar-hi, però no s’hi va adherir formalment. La representació dels socialistes catalans va ser encapçalada l’actual líder del PSC, Salvador Illa, que aleshores ocupava el càrrec de secretari d’organització. Però el socialista que va tenir el paper més destacat a la mobilització va ser Josep Borrell, que es va encarregar d’un dels parlaments finals, amb l’escriptor Mario Vargas Llosa i l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.
La segona mobilització, que duia per lema ‘Tots som Catalunya, per la convivència, seny’, va tenir el suport del PSC, així com del PP i de Cs. En aquesta concentració hi va participar des de la capçalera qui aleshores era el primer secretari del partit, Miquel Iceta. Ho va fer envoltat dels dirigents del PP, com Enric Millo, Dolors Montserrat i Xavier García Albiol. Borrell també va ser un dels encarregats de cloure la concentració.
Els socialistes també van ser presents a la manifestació de SCC del 27 d’octubre del 2019, al passeig de Gràcia, sota el lema ‘Per la concòrdia, per Catalunya: Prou’. Els aleshores ministres José Luis Ábalos i Borrell van participar en la marxa acompanyats d’Iceta i Illa, així com l’aleshores portaveu al Parlament, Eva Granados. En aquesta marxa, l’entitat volia evitar una imatge massa política i volia cedir el protagonisme a la societat. Per això els socialistes van buscar un rol més discret situant-se a les darreres files. En canvi, els dirigents del PP i Cs es van situar a les primeres files. Hi eren els llavors líders del PP i Cs, Pablo Casado i Albert Rivera, a més d’altres dirigents catalans del PP, com Cayetana Álvarez de Toledo o Alejandro Fernández.
