El procés participatiu per a l’avantprojecte de llei contra el racisme ha servit per reportar “tota mena de vivències de racisme quotidià” que fan “evident” la “necessitat de fer front” a un racisme “sistèmic i estructural”. Així ho ha constatat el Departament d’Igualtat i Feminismes després d’un procés que ha durat nou mesos i mig i durant el qual s’han rebut 400 aportacions de persones i entitats. D’una banda, afirma el Departament, cal “deixar de banda la negació del fenomen per part de les institucions” i de l’altra, “apostar per l’educació i la garantia de drets com ara l’accés a l’habitatge o al mercat laboral”. El Departament ha presentat els resultats durant l’acte institucional ‘Passats colonials, futurs antiracistes’.
A la jornada, celebrada al Museu d’Història de Catalunya, s’ha pogut debatre sobre la persistència del racisme, els seus vincles amb el colonialisme i les estratègies per poder fer-hi front. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha tancat l’acte. “Mirem de cara el present, sense cap mena d’autocomplaença. Treballem l’avui, l’ara, per definir plegades un nou contracte social sense racisme estructural, social ni institucional”, ha indicat durant el discurs de clausura.
Segons explica el Departament, les aportacions rebudes aborden “preocupacions clau” per a la redacció de la llei catalana contra el racisme com ara la manca de reconeixement de les persones racialitzades, “que tenen vetats determinats àmbits dels espais públics”.
La llei, insisteix el Departament, “ha de permetre visibilitzar i reconèixer els processos històrics colonials i discriminatoris” que “han contribuït a generar un sistema racista basat en privilegis i opressions, en funció de variables com l’origen, la cultura o el color de pell”.
“Cal dotar-nos d’una llei que reconegui l’impacte del racisme en la vida de les persones i que ens doni eines per fer-hi front, perquè disposar-ne beneficia positivament tota la ciutadania”, ha indicat la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero Rivera, també present a l’acte.
“Amb aquest primer retorn del procés participatiu, el Govern vol expressar un punt d’inflexió en el reconeixement institucional llargament degut del racisme. És un punt d’inflexió també en el compromís polític amb la seva erradicació” ha afirmat la consellera Verge.
La iniciativa legislativa també incorpora un enfocament interseccional de les violències i discriminacions que pateixen les persones migrades i/o racialitzades. Tindrà en compte la resta de variables que travessen aquestes persones, com el gènere, l’edat o ser una persona LGBTI+, i les situacions que aquests encreuaments generen.
La jornada ha comptat amb una taula rodona conduïda per l’actriu Kathy Sey i integrada per les expertes Anyeli Cisneros, investigadora i docent, Fatiha el Mouali, tècnica d’acollida i membre de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Paqui Perona Cortés, mediadora i presidenta de l’associació de dones gitanes Veus Gitanes, i Bombo Ndir, activista, formadora i dinamitzadora cultural.
Perona ha posat el focus en el “doble racisme” que pateixen les dones gitanes que han passat de “patir els estereotips per ser dones llibertàries a patir-los per estar condemnades a viure en guetos i decidir fer la revolució a la seva manera”. El Mouali ha reconegut que les polítiques migratòries que van practicar-se amb la població gitana són les que ara s’utilitzen vers la població marroquina. “No podem construir una societat antiracista sense fer la feina que estem fent avui, posant noms i rostres”, ha considerat.
De la seva banda, Ndir ha lamentat que s’exclogui de les universitats tant les joves migrades i/o racialitzades com els coneixements descolonials. Cisneros ha volgut parlar del patiment mental que implica viure sota aquest “sistema racista”.
