Els Mossos d’Esquadra han creat una Unitat Central d’Intervenció en Conflictes d’Habitatge (UCICH) i han aprovat dos protocols interns per abordar i homogeneïtzar les intervencions policials en casos de desnonaments i ocupacions. Els nous protocols contemplen mantenir la intervenció de les unitats d’ordre públic, la BRIMO, en situacions “d’última necessitat”. Així ho ha assegurat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en roda de premsa amb el comissari en cap, Eduard Sallent, on han explicat que els màxims responsables dels dispositius seran els caps de les àrees bàsiques policials, que hauran de seguir uns criteris unificats per tot Catalunya.
Els dos “procediments normalitzats de treball”, que és com s’anomenen els protocols, abordaran les ocupacions i els desnonaments i han estat avalats per la Fiscalia Superior de Catalunya; ambdós protocols tindran en compte si es tracta d’ocupacions flagrants, que són delictives, o de desnonaments de famílies vulnerables. En tot cas, Elena i Sallent han volgut diferenciar clarament les famílies vulnerables que no poden pagar el lloguer, d’aquelles que paguen a una màfia perquè els busqui un pis on viure.
Segons els nous protocols, quan un jutge ordeni un desnonament d’una família vulnerable la Comissaria General d’Informació, avaluarà el possible risc d’incidents i els qualificarà en una escala de tres graus: cap protesta, protesta pacífica i protesta amb risc per a persones i béns. En aquests supòsits, les unitats d’ordre públic no intervindran d’ofici a no ser que siguin requerides per l’autoritat judicial competent o quan el cap del dispositiu, o els comandaments superiors, valorin que en l’entorn del desallotjament es poden produir riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns, accions que puguin comprometre l’ordre públic o accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial.
La intervenció policial asseguren que serà proporcional i gradual, començant pels equips de mediació, continuant amb els agents de seguretat ciutadana i acabant, només si és necessari, pels agents d’ordre públic de l’ARRO o la Brimo.
Elena ha explicat que fins ara no existia un protocol clar i tampoc té coneixement que altres cossos policials en tinguessin. El conseller ha recordat que entre el 2016 i el 2022 s’han fet més de 73.700 desnonaments a Catalunya; d’aquests, només el 21%, uns 15.300, han requerit presència policial, i només 601 han requerit la intervenció dels antiavalots, el 0,8% del total.
