El massís del Montseny, un dels espais naturals més humits de Catalunya, també està patint amb força els efectes de la sequera. Torrents i fonts seques o amb molt poca aigua i grans extensions de bosc mort són els signes més evidents d’una situació pràcticament “inèdita” a la zona. Els que ho estan patint més són els pagesos i ramaders, que s’estan quedant sense aigua per donar als animals o per conrear, i el sector turístic. “Si no fos per les cubes d’aigua que em van portant hauria de plegar”, apunta Alfons Planas, president de l’Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny (ARAM). Els gestors del Parc Natural reconeixen que la situació és “molt preocupant” i que si es manté pot canviar el paisatge i les espècies que hi viuen.
Alfons Planas, nascut en una masia al municipi de Montseny, assegura que tot i que en els darrers tres anys han anat rebent “avisos” per la manca de pluges, mai havia viscut una sequera com l’actual, que defineix com a “inèdita”. President d’ARAM i empresari turístic, calcula que les reserves d’aigua a torrents i fonts estan a dia d’avui al 10% i pronostica que si no plou aviat la situació “es pot complicar molt”.
Planas afegeix que fins ara ha tingut aigua suficient per mantenir el bestiar, però que com molts veïns de la zona aquest any ha deixat de plantar mongetes, tomàquets i blat de moro, els conreus que més aigua necessiten. També assenyala que, per primera vegada, ha hagut de contractar diverses cubes d’aigua per mantenir l’activitat al restaurant familiar. “Molts restauradors i empresaris turístics ens hem proveït de cubes perquè amb les reserves actuals no podíem treballar i si la cosa continua com fins ara aviat passarà el mateix amb el bestiar”, alerta.
Els gestors del Parc Natural del Montseny reconeixen que la situació actual és “molt complicada”, amb torrents i fonts que s’estan assecant i plantacions forestals que s’estan morint per falta d’aigua. Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny, recorda que en tractar-se d’una zona molt humida, les masies no tenen dipòsits pluvials perquè agafaven l’aigua directament de torrents i fonts, el que fa que en l’actual context de sequera es quedin sense aigua a l’estiu quan les reserves d’aigua naturals es van esgotant.
Per Guinart, l’actual situació està portant a “un canvi de paradigma” que obliga als gestors del parc, de la mà de pagesos, ramaders i empresaris turístics, a treballar plegats per “revertir la situació” adaptant-se a la nova realitat. Una adaptació que ha de passar per “optimitzar l’aigua disponible”, amb la recollida de pluvials i un ús més sostenible de l’aigua dels torrents, per exemple.
Boscos amenaçats
Guinart explica que la sequera està posant en perill molt boscos del parc. Aquí, recorda que durant l’últim segle el bosc ha anat creixent amb plantacions d’espècies exòtiques de pins que, al no estar habituades al clima mediterrani, estan patint molt la falta d’aigua. “Molts propietaris que van plantar aquestes espècies per treure’n un rendiment econòmics estan veient com aquest banc de diners que tenien guardat a la muntanya corre perill”, afegeix.
En relació a la gestió forestal, un problema afegit és que el 80% dels boscos del Montseny són privats i que, com a la resta del país, la gran majoria no es gestionen adequadament. Això fa, alerta Planas, que aquests boscos “sobrecarregats” es “beguin l’aigua que abans manava de fonts i rius”. Pel president d’ARAM aquest és un problema “gravíssim” que fins ara no s’ha abordat com cal.
Daniel Guinart creu que si la manca d’aigua esdevé crònica hi pot haver una “transformació” dels boscos del Montseny en les pròximes dècades on l’alzina, que aguanta molt millor la sequera, substitueixi els faigs i els pins exòtics, que necessiten hàbitats molt més humits com els que fins ara trobaven al Montseny. Una transformació que, de retruc, afectarà també les espècies que hi viuen.
El biòleg explica que espècies com el tritó del Montseny, endèmic del parc, estant patint la manca d’aigua i que, tot i els esforços que s’estan fent en el marc del projecte Life Tritó Montseny, la seva població es manté a la “UCI”. “S’estan fent molts esforços però un recurs imprescindible com és l’aigua no el podem fabricar”, rebla.
