Gairebé un any i mig després de ser destituït com a màxim dirigent dels Mossos pel 155, avui Josep Lluís Trapero ha tornat a aparèixer públicament per fer una defensa a ultrança de què van fer els agents catalans la tardor de 2017 i, sobretot, com van dur a terme el compliment dels mandats judicials.
El Major Trapero ha apartat completament els Mossos del procés independentista, ha assegurat que “sempre” van estar a disposició dels mandats judicials fins i tot quan, el 27 d’octubre, es preveia la proclamació de la DUI. Aquell dia, ha explicat el cap dels Mossos, es va posar el cos a disposició de la judicatura pel que fes falta, i ha confessat que tenien prevista la detenció de Carles Puigdemont i la resta del seu Govern si se’ls hi ordenava.
En la seva declaració, Trapero ha tirat per terra les acusacions de Guàrdia Civil, Policia espanyola i l’Estat de Dret espanyol contra els Mossos. Més enllà de la detenció del Govern independentista, el Major ha explicat diversos detalls del dispositiu policial del 20 de setembre i l’1 d’octubre que, casualment, els comandaments policials espanyols havien obviat en els seus testimonis.
Principalment, ha relatat que el manament judicial era “impedir el referèndum il·legal, sí, però que verbalment, la jutgessa els va demanar que “actuessin mantenint la seguretat i la pau social”. Quelcom que, segons el Major Trapero, el coronel Diego Pérez de los Cobos no volia fer-ho i va arribar a retreure als Mossos que no se sumessin a l’ús de la força sempre que volguessin.
Una actitud que el Major ha descrit com “ofensiva”. De fet, Josep Lluís Trapero ha reconegut que va tenir “tensions dialèctiques” amb De los Cobos per la manera com volia gestionar el dispositiu policial. Fins i tot s’ha permès fer autocrítica, reconeixent que no va defensar el cos català “de la millor manera”.
Els Mossos, mai sotmesos a la voluntat política
La principal acusació que pesa contra el Major Trapero és la de ser el braç armat del projecte independentista, sotmetent els agents catalans a les voluntats del Govern Puigdemont per aconseguir “trencar amb la unitat d’Espanya”. Doncs bé, el cap dels Mossos s’ha desfet d’aquest paper assegurant que “mai va rebre pressions o instruccions polítiques” – principalment del Conseller d’Interior, Joaquim Forn –, que “no les hauria permès” i que el paper dels Mossos era el de garantir la seguretat ciutadana.
Alhora, Trapero ha qualificat d’“irresponsable” diverses declaracions públiques de Quim Forn. Assegura que va provocar “confusió” en la ciutadania i que, a parer seu, que adjudiqués un paper als Mossos en públic ho estan pagant ara mateix sent jutjats.
De fet, ja al final de la seva declaració, i a pregunta del jutge Manuel Marchena – que per primera vegada ha pres la paraula –, Trapero ha explicat que el 28 de setembre va reunir el Govern Puigdemont per dir-los que ells “no compartien el projecte independentista” i que “no s’equivoquessin amb els Mossos, que mai trencarien el mandat la legalitat i el mandat judicial”. Alhora els van traslladar la “preocupació pels conflictes d’ordre públic” que podrien produir-se l’1-O amb més de dos milions de persones al carrer i “només” quinze mil agents a peu de carrer.
Ara bé, Trapero també ha repetit que els polítics, concretament el President Puigdemont, li van dir que “fessin la seva feina”, sense retrets ni instruccions contràries.
Per últim, el Major Trapero també ha explicat que va informar Forn tant del dispositiu previst per l’1 d’octubre com de les instruccions que havien rebut des de la justícia. Aquí, Fiscalia i l’ultradreta de VOX han mirat de treure-li si ho va fer per aleshores rebre instruccions. Res més lluny de la realitat, segons el Major. Se li van fer arribar els plans, diu, perquè n’estigués al corrent, res més.
La traïció dels agents espanyols
Un altre dels punts clau de la declaració de Josep Lluís Trapero ha estat l’organització del dispositiu policial destinat a aturar la celebració del referèndum d’autodeterminació. A diferència del relat dels comandaments de Guàrdia Civil i Policia espanyola, Trapero ha explicat que el TSJC va ordenar una coordinació equilibrada entre els tres cossos policials.
Per tant, ni parlar-ne que els Mossos haguessin d’actuar en primer lloc per evitar les votacions. Segons Trapero, el pla era que els Mossos destinessin una patrulla a cada col·legi electoral i vetllar per la seguretat, sense necessitat d’actuar amb força si no hi havia “agressions contra agents” o episodis extrems.
Tot i això, a l’hora de la veritat, els cossos de seguretat van tirar pel dret i van actuar a la seva manera i “trencar” amb la coordinació que prèviament s’havia establert.
Segons Trapero, els efectes d’aquesta actitud “ofensiva” de Guàrdia Civil i Policia espanyola contra els ciutadans de Catalunya podrien haver provocat problemes “més seriosos” arreu del territori. Fins i tot ha reconegut que “els hauria agradat un millor resultat” del desplegament policial de l’1 d’octubre, però nega que els Mossos actuessin amb passivitat.
El 20-S, una concentració “pacífica”
Les diverses acusacions també han preguntat sobre la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia i, en especial, del que va passar davant les portes. Trapero ha deixat clar que aquell dia no es va percebre un “problema d’ordre públic”, que no hi va haver incidents i ha assegurat que en cap moment es va donar la tutela del dispositiu de seguretat a l’ANC i Òmnium Cultural, sinó que ells van col·laborar amb els Mossos i els agents de la comitiva judicial.
Pel que fa a la sortida de la secretària judicial, Fiscalia i VOX han intentat culpar Trapero de fer-la semblar una “fugitiva criminal”, però el Major dels Mossos ha afirmat que se li va proposar sortir pel teatre Coliseum “per agilitzar” i no eternitzar la seva presència dins l’edifici d’Economia.
Josep Lluís Trapero ha superat amb nota el que clarament ha estat el primer assalt del seu judici a l’Audiència Nacional per rebel·lió. Avui, al Suprem, ha fet una declaració molt extensa, ha respost totes les qüestions que se li plantejaven i ha defensat el paper dels Mossos d’Esquadra a capa i espasa. La policia catalana, diu, mai va actuar en connivència amb el projecte polític independentista i va estar sempre enfocat a complir el mandat judicial garantint la seguretat ciutadana. Una actuació que, a ulls del Ministeri Públic espanyol i bona part del sistema polític central suposa un greu acte d’insurrecció violenta.
