El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha reclamat aquest dimarts al govern espanyol “lleialtat” i que deixi d’autoritzar “MAT privades” que impulsen un model, ha dit, que “no té cabuda” a Catalunya, en referència a la línia de molt alta tensió entre Valmuel (Terol) i Begues (Baix Llobregat). “El govern [espanyol] no pot trepitjar competències de la Generalitat en qüestions de biodiversitat”, ha sentenciat el conseller en la seva intervenció al debat monogràfic sobre energia, en què ha defensat les mesures del Govern en el desplegament del decret llei sobre renovables davant un PSC que li ha exigit un “gir de 180 graus” en política energètica.
De fet, fa uns dies Mascort ja es va mostrar “escèptic” que el projecte de molt alta tensió que ha d’unir els dos municipis aconsegueixi un resultat favorable en l’informe de biodiversitat. No obstant això, si el projecte rebés la negativa de la Generalitat podria ser aprovat per part del Consell de Ministres sempre que es considerés que és estratègic.
D’altra banda, el conseller també ha instat l’executiu espanyol a executar els 418 milions d’euros aprovats per al període 2021-2026 per “interconnectar el país”. Mascort ha dit que es tracta d’una acció “imprescindible” per a l’electrificació de bona part del sector productiu català i per a la implantació de projectes de renovables. A més, ha demanat que apliqui polítiques per a l’impuls per a l’aïllament tèrmic i d’eficiència energètica a les llars i que reguli i límit la instal·lació de bombes de calor on hi hagi opció.
En la seva intervenció, Mascort ha destacat que la transició energètica genera “noves oportunitats” per al país i que els projectes de plantes renovables van lligats a l’arribada d’empreses i a la “prosperitat i augment de competitivitat” de les que ja estan instal·lades al país. En aquest sentit, ha recordat les previsions que apunten a la creació de 188.000 llocs de treball fins al 2030.
“La transició energètica és inajornable, és una peça determinant en la lluita contra el canvi climàtic i assolir la neutralitat d’emissions”, ha assenyalat Mascort, que també ha considerat “clau” accelerar en la transició energètica. En aquest sentit, s’ha referit a les previsions de Proencat, que preveu que el 2050 s’haurà passat de comprar a fora el 94% dels recursos energètics a només el 8%. “Aquest és un gran repte, que siguem tan ambiciosos en l’assoliment de la sobirania energètica fa que els objectius siguin més grans”, ha conclòs.
El conseller ha fet balanç davant del ple dels dos anys de l’aprovació del decret llei d’acceleració i desplegament de les energies renovables i distribuïdes i ha destacat algunes de les accions que s’han dut a terme durant aquest període, com la simplificació dels tràmits per a les instal·lacions d’autoconsum, la reducció de la càrrega documental que cal presentar a comercialitzadores i distribuïdores amb relació a la compensació dels excedents o la reducció de tràmits per a instal·lacions de renovables iguals o inferiors a 5 megawatts.
Abans de la intervenció del conseller, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha insistit que la transició energètica és “imprescindible, en marxa i que no té aturador” i ha recordat que la intensa sequera actual evidencia que “el canvi climàtic és una realitat”. Segons el president, Catalunya és el territori de l’Estat amb més instal·lacions d’autoconsum i ha qualificat “d’imprescindible que la transició energètica vagi de la mà de la ciutadania”.
El PSC demana un gir en les polítiques energètiques
En nom dels grups proposant del ple, la diputada del PSC Sílvia Paneque ha defensat la necessitat d’un “gir de 180 graus en les polítiques energètiques” de Catalunya. En aquest sentit, la parlamentària socialista ha lamentat la situació “desastrosa” que justifica la sessió monogràfica. “Tothom sap que Catalunya és a la cua en renovables a Espanya i Europa”, ha indicat Paneque, que ha alertat que “al ritme que anem no complirem cap dels objectius que hem escrit en moltes resolucions i mandats d’aquest Parlament”.
Per part de Junts, Albert Batet ha sostingut que “cal un model de país energètic “que sigui propi i lliure”. En aquest sentit, el president del grup parlamentari ha assegurat que ha de ser “lliure de certs oligopolis”, però també “lliure de la regulació de l’Estat, que quan regula no regular per a Catalunya”. En aquest context, ha criticat “la cultura del ‘no’ de determinats partits” en matèria d’energies renovables i ha advertit que “si no reaccionem tindrà conseqüències en el futur”. Batet ha considerat el ple “una oportunitat per posar les bases d’un canvi de cultura i d’un model propi i sobirà”.
