El Govern està analitzant la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’ordenar al president de la Generalitat, Quim Torra, la retirada en 48 hores dels llaços grocs i estelades en edificis dependents de la Generalitat. La JEC considera que aquests símbols són “partidistes” i que són utilitzats per formacions que concorren a les eleccions espanyoles del 28-A. D’aquest manera, aquets dilluns al vespre la Junta Electoral Central va respondre una demanda de Cs. Una de les primeres accions que va fer Torra quan va arribar a la presidència va ser penjar a la façana del Palau de la Generalitat una pancarta amb un llaç groc en què es llegeix: ‘Llibertat presos polítics i exiliats’. El Govern té la possibilitat d’interposar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem.
L’escrit de la JEC ordena la retirada dels llaços grocs en considerar que “s’ha utilitzat per recordar dirigents o candidats que pertanyen a formacions polítiques que es troben en situació de presó preventiva”. Pel que fa a l’estelada, la JEC argumenta que “també s’utilitza com a símbol de determinades formacions polítiques”.
“Tots dos són símbols que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, però no pels poders públics que han de mantenir una rigorosa neutralitat política”, conclou l’escrit.
El Govern pot interposar un recurs contenciós-administratiu a la Sala Tercera del Tribunal Suprem en un termini de dos mesos. La Junta Electoral Central està formada per 13 membres. Vuit són magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig, i cinc són catedràtics seleccionats pel Congrés a proposta dels partits. Estan presidits pel magistrat del Suprem Segundo Menéndez Pérez, considerat progressista, i en formen part també dos membres del Tribunal de l’1-O: Luciano Varela i Ana Ferrer.
