Moltes persones coneixen la història de l’anarquista Salvador Puig Antich. Tristament va ser conegut per ser l’última persona executada mitjançant el garrot vil a l’Espanya Franquista. Puig Antich va ser ajusticiat com a represàlia, i per donar exemple sobre què passava als anarquistes, per l’assassinat del president del Gobierno Carrero Blanco en un atemptat reivindicat per ETA. L’anarquista va ser acusat d’assassinat a un Guardia Civil, en el qual hi va haver múltiples trets i en els que es va fer difícil determinar que la bala que va matar al sotsinspector hagués estat disparada per Puig Antich.
Malgrat que en l’Espanya de 1974 la Unió Europea vigilava al règim, Francisco Franco va decidir executar Puig Antich malgrat rebre nombroses trucades, entre les quals les del Papa o les del partit demòcrata estatunidenc, que demanaven que se li commutés la pena de mort. Per poder fer aquesta execució i atribuir a Puig Antich un rol de criminal comú, es va condemnar a una altra persona acusada també d’assassinat a un Guardia Civil. Segons la informació que s’ha pogut obtenir, l’acusat no era un ciutadà polonès, com es creia fins ara, sinó que era alemany i es deia Georg Michael Welzel.
Welzel fugia de la Stasi o l’òrgan d’intel·ligència de la República Democràtica, que era la part del país germànic que estava ocupada pel socialisme soviètic. En cas que s’hagués sabut la nacionalitat de l’acusat no hagués estat possible fer l’execució, ja que això hagués pogut causar un conflicte internacional. A fi d’evitar la identificació de l’acusat, les clavegueres de l’Estat van manipular la imatge de Welzel, fent gargots a la seva fotografia i van posar-li cabell llarg i bigoti. També li van crear una nova identitat: va ser anomenat Chez i se li va atribuir la nacionalitat polonesa, ja que Espanya no mantenia relacions diplomàtiques amb aquest estat.
D’aquesta manera, es va posar la fotografia de Puig Antich al costat de la de Welzel i se’ls va assignar el rang de criminals comuns. Així, va ser possible canviar el mètode d’execució de l’afusellament, més ràpid i efectiu; a garrot vil, molt més lent menys efectiu i que causa una agonia molt pitjor a l’executat. Arran d’aquestes investigacions, també s’ha filtrat qui va ser el botxí de Welzel.
Tot i que hi ha aspectes sobre la mort de Puig Antich, que segueixen sent un complet misteri, part de la informació que s’ha conegut de l’execució de Welzel ens permet fer hipòtesis sobre com va actuar el pútrid estat franquisme amb la seva set de sang.
En concret la mort de Welzel la va dur a terme un botxí inexpert, que va ser escollit especialment perquè mai havia exercit. És a dir, amb una voluntat de perllongar al màxim l’agonia de l’executat. El botxí ha explicat que es va apuntar al càrrec pensant que mai li tocaria executar ningú, perquè necessitava guanyar diners i que va ser durament amenaçat si es negava a dur a terme l’ajusticiament un cop assignat. Durant l’execució de l’alemany va haver-hi moltes irregularitats, com que el garrot vil no estava correctament preparat, que les persones que van assistir el botxí ho van fer sota l’amenaça de la Guardia Civil, que van haver de fer tres intents i que un dels guàrdies va donar cops a Welzel per posar fi a la seva vida. Alguns testimonis van desmaiar-se per l’espantosa escena que van presenciar. Aquests fets van ser tan horribles que el tribunal que va condemnar a l’exiliat alemany va decretar llei de silenci per mantenir oculta aquesta barbaritat.
Aquesta macabra aberració que va succeir durant el franquisme demostra la instrumentalització dels mecanismes de l’Estat per venjar-se i torturar a presos impunement. Denota també l’ànim venjatiu i sanguinolent d’un Franquisme coneixedor del fet que Europa romania vigilant i que hauria de canviar aviat. És un exemple de l’horror que suposa la pena capital i evidencia que les clavegueres de l’Estat existien fins i tot pocs anys abans de la Transició. També denota l’actitud del feixisme més pútrid que va poder assassinar i torturar amb la impunitat que suposa fer-ho amb la maquinària de l’Estat.
Aquesta informació ha estat extreta de Menéame
