Aquesta tarda a l’Ateneu Barcelonès s’ha presentat Democràcia i Justícia per Catalunya, una associació de ciutadans catalans, tots ells afectats per les càrregues de l’1 d’octubre de 2017.
A l’acte, que s’ha hagut de fer dues vegades per la limitació de l’aforament, hi han participat persones que van ser ferides per la violència policial durant el referèndum i que han explicat els seus casos de manera personal. Els testimonis han estat esfereïdors i han arrencat aplaudiments de tots els assistents que evidenciaven una mescla de frustració i suport difícil d’explicar.
Un dels testimonis ha estat Luisa Carrillo, com ella diu, una “catalana de Jaén” que ha dedicat la seva vida a lluitar pels drets socials i que creia que Espanya era reformable fins que un policia espanyol li va trencar la pelvis l’1-O. Ara afirma que “A Catalunya, a aquesta gent, no els vull!”.
Gemma Aïsa narrava que va ser tirada escales avall després que els policies ja havien requisat les urnes. “Ens van venir a pegar quan ja tenien el que volien”. El seu cas és especialment greu perquè el ministeri fiscal s’ha personat contra ella per “resistència a l’autoritat”.
Sònia Basco ha explicat que li ha quedat una lesió de per vida perquè, a part dels hematomes per tot el cos i una forta crisi d’ansietat, durant la violència policial espanyola de l’1-O li van arrencar l’estiloide radial, un os del canell, que li ha deixat una mobilitat limitada a la mà que li impedeix fer vida normal: “ja no em puc treure ni els sostens”, explica.
L’actriu Mercè Montllonch ha relatat amb detalls i gesticulacions com va patir l’agressivitat brutal dels policies i com la van agafar pel cap, la mandíbula i fins i tot, com la van entomar per la boca. Maria Artillo tremolava en recordar com va defensar les urnes i, sobretot, com va patir en veure la policia espanyola atonyinant el seu fills. Va ser llavors quan va rebre un cop de puny a la boca i va perdre dues dents. El tractament car i molts mesos de recuperació no l’han fet recular: “Ara, que els polítics nostres no ens enviïn els Mossos a pegar-nos”. Fins i tot, Antonio Peñalver, un home de 80 anys ha explicat com va anar per terra i va ser colpejat durament també durant l’1-O.
Petits testimonis que recorden l’heroica gesta duta a terme pel poble català i que ha de perdurar fresca en les nostres ments per a fer-nos alçar de nou determinats quan l’esgotament i el desconcert, gràcies a la dura repressió espanyola, ens intenti seduir.
