Marta R Chust i Roc Domingo s’han aproximat al desplegament d’internet d’alta velocitat al Pirineu, a través de la mostra ‘Pedra i plàstic‘. Des de la investigació artística, el vídeo i la instal·lació, visualitzen aquesta problemàtica i proposen una lectura política de la situació: afectacions al territori, la tecnologia, l’impacte al paisatge, la identitat local i el capital. Entre les investigacions artístiques que han fet aquests dos artistes destaca la gravació des de Bausen (Val d’Aran) fins a Amposta de la línia blava de les carreteres que indica el desplegament de la fibra òptica; el so de les antenes de telecomunicacions, centrant-se en les del Pic de l’Orri, i l’impacte de les torres de telecomunicacions.
Recórrer amb el cotxe i gravar la línia blava del soterrament de la fibra òptica des de Bausen (Val d’Aran) a Amposta ha permès a aquests artistes comprovar la connexió i la desconnexió de determinats municipis. Marta R Chust ha explicat que aquest experiment els ha permès veure com en determinades zones de l’oest de Catalunya la fibra passava de llarg quan des del punt de vista tècnic és possible.
Chust ha narrat que aquesta investigació els ha fet reflexionar sobre el fet que, mentre a Barcelona fa temps que l’accés a internet d’alta velocitat està normalitzat, a altres municipis més petits i menys poblats del país, encara es discuteix com i quan portar aquesta infraestructura.
Seguint amb la investigació artística de les torres de telecomunicacions han fet una interpretació amb acordió diatònic del so de les antenes de telecomunicacions. La interpretació i composició d’aquesta peça l’ha fet l’artista Maria Giró.
Tant aquesta peça musical, d’uns 9 minuts de durada, com la gravació de la línia blava des de la Val d’Aran fins al Baix Ebre, es poden veure al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fins al 5 de febrer dins de l’exposició ‘Pedra i plàstic’.
A més, la mostra té la voluntat de reflexionar sobre les tensions entre l’imaginari tradicional de la pedra (el que és rústic, folklòric, o natural), i el plàstic (el construït, administrat, intervingut o artificial), on la idealització de la muntanya contrasta amb el sosteniment de la vida en aquest context, ha sentenciat Domingo.
