L’1 d’octubre és un punt i a part de la història de Catalunya, i sobretot, pel moviment republicà. Si hi ha qui denuncia que actualment hi ha un independentisme màgic que condiciona el camí cap a la República, avui ha quedat retratat.
El republicanisme ha exhibit una noció de maduresa fins ara absent, un exercici de consciència on deixa ben clar que sap que davant hi ha un Estat disposat a tot: a la repressió, la presó i la violència policial. I això, però, no és cap impediment per fer un pas endavant.
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i la representant dels CDR, Glòria Coronas, han recordat que no hi ha excuses per frenar la República.
Mauri remarca, “la prioritat dels presos polítics i els exiliats és lluitar per un país on ningú pugui anar a la presó per defensar les seves idees pacíficament”. Coronas prepara, “el mandat popular no es negocia. Sempre anirem amb la bandera de l’acció pacífica no-violenta. Prepareu-vos per la tardor calenta, l’1 d’octubre ens farem escoltar. El poble mana, el Parlament obeeix”. Paluzie remata, “heu demostrat que la repressió no ens ha vençut […] Sabem que davant tenim un Estat disposat a vulnerar drets, que abusa de la presó, disposat a exercir la violència policial per impedir un referèndum d’autodeterminació. Que converteix un dret en un delicte […] Des de l’ANC ens comprometem a convertir el judici del Suprem en un bumerang que torni contra l’Estat. Als partits, us demanem que prioritzeu l’interès del partit al col·lectiu. Que des del Govern feu balanç, que us prepareu per a un nou embat. Que l’exili estigui unit, i que concreti un organisme que concreti la República proclamada el 27 d’octubre, no malbarateu la victòria de l’1-O”.
De totes les manifestacions que ha convocat l’Assemblea, aquesta és, de lluny, la que més ha emocionat a un públic que ha volgut deixar clar que els presos i els exiliats no resten sols i, ni de bon tros, en l’oblit. La independència és un objectiu imparable, que pot ensopegar amb els cops que etziba un Estat mancat de noció democràtica, però que sempre s’aixeca. Perquè sap que no hi ha objectiu més noble que el de fer una República del poble i per al poble.
