Nadal és una època de trobades socials, que culturalment, estan lligades als àpats. Per moltes persones això no suposa cap problema, però són situacions especialment complicades per aquelles que presenten un trastorn de la conducta alimentària (TCA), com l’anorèxia i la bulímia nerviosa o el trastorn per afartament compulsiu.
Tant si sou conscients que a casa algú pateix un TCA, com si no, hi ha certes actituds que s’han d’evitar. És totalment innecessari comentar el pes i l’aspecte físic dels amics i familiars. Si bé molta gent ho fa per tirar una floreta i com un elogi, pot suposar comparacions entre els presents o reforçar actituds poc sanes. Per exemple, si veieu que algú s’ha aprimat, tal vegada és gràcies a l’esport i la dieta equilibrada, però també pot haver-hi darrere un quadre d’ansietat, addiccions o una relació complicada amb l’alimentació. Hi ha altres maneres d’expressar el teu amor cap aquella persona més enllà de l’aspecte físic!
“La persona que pateix un TCA acostuma a anticipar l’ansietat pel tipus d’àpats que hi haurà (més copiosos), la quantitat (l’augment de les racions) i el temps al voltant d’una taula plena de menjar (sobretaula). A aquests factors cal sumar el component social de Nadal, ja que s’acostuma a menjar amb altres persones que no són habituals en altres èpoques de l’any”, expliquen el doctor Eduard Serrano, Coordinador de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària, i Jordi Mitjà, Infermer de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària.
Si bé evitar totalment el tema pot ser ineficient i poc natural, és millor que no tot giri entorn el menjar. A l’article, els experts expliquen que és preferible que la persona amb TCA no vegi tots els preparatius i es pacti prèviament de quina manera se sentirà més còmoda (per exemple, establir que no caldrà repetir racions i que les quantitats seran les usuals). “A fi de guanyar en seguretat es pot parlar sobre amb qui es compartiran les dates festives”, afegeixen els experts.
Durant les menjades, tampoc no cal comentar les quantitats ni forçar les altres persones a menjar més o menys. “Les distraccions durant els àpats poden ser de gran ajuda, com ara escollir temes de conversa que no girin entorn el menjar o tenir música de fons”, expliquen. També es pot acordar un senyal amb una persona de confiança per avisar-la en cas de necessitar ajuda durant l’àpat per a retirar-se i rebre suport emocional o per canviar el focus de la conversa en cas que s’estigui parlant de temes relacionats amb el menjar, el pes o la imatge corporal.
Després de l’àpat, els experts recomanen centrar-se en tots aquells aspectes de Nadal amb els quals gaudim i que no tenen relació amb el menjar o l’exercici, com ara pel·lícules, jocs o la decoració de la llar. “Si les coses no han anat com esperàvem, és important intentar disminuir la preocupació i la culpa que poden experimentar les persones amb un TCA, per l’impacte emocional negatiu que té aquest trastorn en la família i amistats, especialment durant Nadal”, conclouen. Recorda que les persones són molt més que el seu trastorn. Empatia, comunicació i suport!
