Les organitzacions animalistes Anima Naturalis i CAS International han revelat en un informe titulat ‘Festes Cruels’ que Catalunya va gastar la quantitat de 801.271,24 euros de fons públics en espectacles taurins durant l’any 2019. Aquestes xifres, recopilades com a part d’una investigació sobre el finançament públic de les celebracions populars amb braus a tot l’Estat espanyol, han encès un debat intens sobre la distribució dels recursos públics en aquesta àrea.
L’estudi ‘Festes Cruels’ ha analitzat l’ús de diners públics per a esdeveniments taurins a tot Espanya i ha revelat que un total de 28 municipis catalans, equivalent al 3% del total, van organitzar un total de 450 actes de tauromàquia durant aquell any. A nivell nacional, s’estima que 1.820 municipis van celebrar festes amb toros, el 22% del total, amb subvencions públiques que s’eleven fins als 42 milions d’euros, dels quals un 1,9% va ser destinat a Catalunya.
Un punt interessant que destaca l’estudi és que Catalunya és considerada una de les comunitats autònomes amb menys tradició taurina a tot l’Estat. La gran majoria de les celebracions es van concentrar a la demarcació de Tarragona, a les zones limítrofes amb les comunitats de Castelló i Terol.
La investigació es va basar en la Llei de Transparència i va utilitzar els llocs web de cada ajuntament per recopilar les dades sobre les despeses públiques associades als espectacles taurins. Entre els ajuntaments catalans, Alfara de Carles (Baix Ebre), amb una població de 376 habitants, va ser el que va gastar més diners per habitant, arribant a 39.000 euros per organitzar 11 festes. D’altra banda, la Ràpita (Montsià) va encapçalar la llista de municipis que van gastar més en correbous, amb una despesa de 68.658 euros per a 20 festes en una població de 14.931 habitants.
Pel que fa a la tipologia de festes, l’estudi assenyala que 130 toros van ser embolats en 17 municipis de les Terres de l’Ebre durant l’any 2019. A més, 14 dels 28 municipis catalans que organitzen festes amb braus van celebrar almenys una festa de toro encordat, amb un total de 46 esdeveniments d’aquest tipus.
Dificultats per obtenir les dades
Els responsables de l’estudi afirmen que s’han posat en contacte amb els 1.820 municipis de l’Estat que organitzen festes amb braus per aconseguir les dades de les inversions públiques que s’hi fan, però lamenten que “tot i que la llei exigeix transparència en el destí del diner públic de cada municipi, només el 47% dels ajuntaments (853) va respondre”.
Les dues entitats responsables de l’estudi subratllen que tant aquesta qüestió com altres dificultats per aconseguir xifres exactes (sovint les festes amb braus formen part de les festes patronals i fa difícil desglossar, els ajuts venen d’administracions diverses o hi ha múltiples vies de finançament) fan “pràcticament impossible” conèixer la xifra “real” de tot el diner públic que es destina a les festes amb braus. Però a partir de les dades que sí han obtingut, calculen que “no pot ser menys” que els 42 milions esmentats, per a un cost total que s’eleva als 86 milions.
