Catalunya va liderar la sol·licitud de patents a l’Estat el 2022. El país va obrir fins a 604 peticions el darrer exercici, un 31,4% del total a Espanya, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Oficina Europea de Patents (EPO). Si bé Catalunya continua sent capdavantera a l’estat espanyol, la quantitat de sol·licituds emeses aquest 2022 va reduir-se un 7,4% respecte a l’any passat, un fet que l’organització atribueix a una caiguda en el nombre de tramitacions al sector de l’automòbil, una activitat amb un pes especialment rellevant dins la indústria. A Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) van ser les dues institucions que més sol·licituds van emetre, amb 15 i 12, respectivament.
Un any més, els sectors vinculats a l’àmbit de la ciència i la salut es presenten com els més actius. Al llarg del 2022, el sector de la tecnologia mèdica va sol·licitar 66 patents a Catalunya. A continuació apareix el sector farmacèutic, amb 63 sol·licituds, mentre que la biotecnologia en va sumar 57. Ja en quarta posició se situa el químic, amb un total de 39 expedients oberts, mentre que els sectors de maquinària electrònica i el transport van emetre 34 i 30 sol·licituds de patents, respectivament.
Pel director de comunicació i portaveu de l’Oficina Europea de Patents, Luis Berenguer, les dades posen de manifest la tradició de Catalunya com a regió “industrialitzada” i la capacitat que ha tingut el país per atraure bona part de la indústria farmacèutica de l’Estat. “El sector farmacèutic és capdavanter en sol·licituds a Espanya, i aquest està situat essencialment a Catalunya”, indica.
Catalunya, a més, manté una distància destacada respecte a la resta de comunitats. Madrid és el segon territori que més sol·licituds va tramitar, amb un total de 410, i cal anar fins al País Basc, amb 255 patents, per trobar la tercera posició. Tancant el top cinc hi ha el País Valencià i Navarra, amb 144 i 112 sol·licituds, respectivament.
Un any de consolidació a l’Estat
Pel que fa al conjunt de l’Estat, les empreses i inventors espanyols van presentar 1.925 sol·licituds davant l’EPO al llarg del 2022, el que representa la segona xifra més alta de la història. El rècord l’ostenta l’any passat, quan el nombre de peticions va ser de 1.945. En aquest sentit, el portaveu de l’Oficina Europea de Patents defineix el 2022 com un exercici de “consolidació” malgrat la inestabilitat marcada per la guerra d’Ucraïna i anteriorment la covid-19. “Les dades demostren que la innovació és un sector més necessari que mai, fins i tot en èpoques de crisi”, apunta.
De la mateixa manera que a Catalunya, el sector farmacèutic va liderar el 2022 el nombre de sol·licituds a l’Estat, amb 181 (un 9,5% del total). En segona posició apareix la tecnologia mèdica, amb 161 procediments, i tanca el podi la biotecnologia, amb 153. La quarta i cinquena posició són per a la maquinària electrònica i el transport, amb 146 i 101 sol·licituds, respectivament.
Malgrat que encara es troba lluny de les primeres posicions, les dades també posen de manifest que el nombre de sol·licituds de patents en el sector de les tecnologies del medi ambient va incrementar-se un 82,1%, més que en qualsevol altre àmbit. Si bé Berenguer creu que encara és aviat que es pugui establir un vincle entre aquesta evolució i la posició que ha adoptat Espanya per erigir-se en un dels grans referents en la transició energètica, assegura que l’Estat disposa del “caldo de cultiu” necessari per continuar creixent de forma rellevant en aquest sector.
Quant als sol·licitants més habituals, l’informe de l’EPO situa el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al capdavant, amb 90 patents el 2022. La segona posició en aquesta categoria és per l’empresa Amadeus, amb 39, i la medalla de bronze és per a la companyia Autotech Engineering, amb 25. La UAB, amb 16, és la sisena institució que més sol·licituds va emetre, i la UB, amb 12, la novena.
Espanya i la resta del món
A l’hora d’establir comparacions entre Espanya i la resta del món, l’Estat ocupa la desena posició entre els països de la UE i la 17a en l’àmbit global. No obstant això, baixa fins a la 25a posició en la classificació de patents per nombre d’habitants (41 per cada milió). “Hi ha un desfasament clar entre el rànquing i la posició que ocupa Espanya com a potència econòmica; l’economia espanyola té un sector serveis molt potent, un àmbit on les patents no són tan rellevants”, assenyala Berenguer. El portaveu de l’EPO lamenta aquesta situació i opina que l’Estat, en aquest sentit, hauria de destinar més recursos a la investigació.
A escala mundial, l’any 2022 es van registrar 193.460 sol·licituds de patents, un 2,5% més que l’any passat. Els Estats Units va dominar el sector, agrupant una quarta part de tots els processos, seguit d’Alemanya (12,8%), el Japó (11,2%), la Xina (9,8%) i França (5,6%).
A l’hora d’analitzar les dades per càpita, en canvi, la classificació la lidera Suïssa, amb 1.031 aplicacions per cada milió d’habitants. També en les primeres posicions hi ha Suècia (482 per cada milió de residents), Dinamarca (453), els Països Baixos (387) i Finlàndia (386).
Rebuig a la Patent Europea Unitària
El pròxim 1 de juny de 2023 entrarà finalment en vigor el nou sistema de Patent Europea Unitària, un projecte que portava anys treballant-se i que permetrà protegir un mateix invent en diversos països europeus mitjançant la presentació d’una única sol·licitud. Espanya, però, manté la seva negativa a unir-s’hi, obligant a les empreses que vulguin registrar una patent a duplicar procediments (un per l’Estat i un altre pel conjunt de països adherits al nou sistema).
El principal motiu pel qual Espanya no forma part de la iniciativa és una qüestió lingüística, ja que la proposta només inclou l’anglès, el francès i l’alemany com a llengües per tramitar les sol·licituds, deixant fora el castellà. Des del govern espanyol han manifestat en reiterades ocasions la seva posició, defensant l’ús del castellà per la seva “gran rellevància a nivell mundial”.
En aquest cas, des de l’Oficina Europea de Patents lamenten la posició espanyola i asseguren que això tindrà “alteracions” en el nombre de sol·licituds de cara al futur. “Implica que es quedarà fora d’un mercat com l’europeu”, diu Berenguer. “Això es traduirà en un descens en el nombre de sol·licituds, perquè els investigadors espanyols hauran de duplicar els tràmits, complicant tot el procés”, afegeix. Quan falten pocs mesos perquè entri en vigor el sistema, des de l’EPO asseguren que s’han mantingut reunions amb el govern espanyol per un canvi de postura, però a hores d’ara no tenen “cap indici” que Espanya estigui disposada a modificar-la.
