Una de les frases que no va parar de repetir el pres polític Oriol Junqueras, també president d’ERC, durant l’entrevista a TV3 que li va fer Vicent Sanchis és que ell “era una bona persona” i “més independentista que ningú”. Pel cap baix, uns 7 o 8 cops va repetir aquestes expressions.
La constant picabaralla entre els partits independentistes, dos d’ells al Govern actual, estan desgastant la ciutadania i més encara amb un horitzó no massa llunyà d’eleccions al Principat.
Sota aquest context, l’exvicepresident de Catalunya i expresident d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, ha escrit tota una reflexió en un article al diari Nació Digital. Les crítiques són especialment per JxCat i ERC però entre línies s’hi pot llegir una constant referència al paper de Junqueras capitanejant la formació republicana.
La primera referència és clara: si Junqueras es declara catòlic practicant, Carod-Rovira es declara “agnòstic en matèria de política catalana”. Assegura no entendre “el sentit real dels gestos, iniciatives, paraules, actituds, discursos, protagonitzats per les forces polítiques que asseguren un dia i un altre que són partidàries de la independència del Principat de Catalunya”.
El filòleg català no veu “cap full de ruta” ni cap “estratègia” dels actuals líders polítics que portin cap a l’alliberament nacional i, fins i tot, critica que es perden oportunitats com el cas de corrupció de Juan Carlos I i la putrefacció de la monarquia espanyola amb casos com el del Parlament i la moció no publicada: “l’ona expansiva de la metralla posterior a la victòria pírrica acaba fent mal a les mateixes files”. A més, creu que “d’aquesta manera, en lloc de consolidar el terreny guanyat, cada nova iniciativa esdevé un problema”.
El clam a la unitat de Carod-Rovira segueix: “No ens podem permetre més immaduresa, més inconsciència, més irresponsabilitat, més jocs de criatures, perquè, per aquest camí, no arribarem enlloc” i acaba amb un nou dard a Junqueras: “Per dirigir un país cap a la seva independència nacional no n’hi ha prou amb ser uns patriotes i unes bellíssimes persones” sinó que considera que cal “punt de malla llet que fins ara no hem exhibit encara”.
Finalment, conclou que “amb molts lliris no s’aconsegueix la independència, sinó una floristeria o un jardí. I com que de jardins i floristeries ja en tenim, el que volem és la independència”.
