La consellera de Justícia, Ester Capella, ha apel·lat a les “raons de dret i no a les raons d’Estat” per justificar la decisió de les juntes de tractament de les presons a l’hora de concedir el tercer grau als presos polítics i ha reiterat que els empresonats s’hi poden acollir, com en el cas del 100.2, perquè aquests mecanismes estan previstos en la Llei orgànica general penitenciaria i en el reglament penitenciari. “El tercer grau no és la llibertat, sinó una manera de complir la sentència”, ha assegurat. Capella ha demanat l’amnistia i ha insistit que els líders polítics empresonats no tenen “ni més ni menys drets” que la resta de ciutadans.
La titular de Justícia ha fet aquestes declaracions aquest dissabte en la signatura del conveni per a la consolidació i preservació del conjunt històric del Poble Vell a Corbera d’Ebre (Terra Alta), on ha anunciat una inversió de 253.000 euros.
En resposta a les veus dels partits constitucionalistes que posen en dubte la legalitat del tercer grau, Capella ha assegurat que ni el president Quim Torra, ni cap conseller ni funcionari públic pot canviar la sentència del Suprem. En aquest sentit, la consellera de Justícia ha tornat a qualificar “d’injusta” la sentència i les penes dels líders independentistes de “duríssimes”. “Ni més drets ni menys drets que ningú, el que toca per reparar la injustícia no és altra cosa que l’amnistia”, ha reblat.
En paral·lel, preguntada per la decisió del jutge de Lleida que ha tombat les mesures restrictives del Govern -a set municipis de la Noguera i cinc més del Segrià-, per controlar els rebrots, Capella ha afirmat que l’executiu català i la ciutadania haurà de conviure amb les decisions judicials i ha fet una crida a la responsabilitat individual per prevenir la propagació del coronavirus. “Moltes vegades un jutge d’un determinat lloc ho veu d’una manera i en un altre lloc, d’una altra. En tot cas, el Govern treballa per garantir la salut, els drets i les llibertats de tothom i això és molt difícil d’equilibrar moltes vegades. Ens correspon a cadascun de nosaltres prendre mesures de protecció”, ha subratllat.
Més de 250.000 euros per conservar el Poble Vell de Corbera d’Ebre
El Govern destinarà 253.000 euros per a la consolidació i conservació del Poble Vell de Corbera d’Ebre, situat al turó de la Muntera. Amb la signatura del conveni aquest dissabte al matí s’ha segellat la inversió i la integració del conjunt històric al Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).
“Avui fem un pas més per conservar la simbologia d’aquest emplaçament, el que ens volen dir cadascuna de les pedres que avui ens acompanyen, pedres d’aquell poble que va ser. Volem reforçar l’espai com a lloc de visita, de record, i que sigui un espai de memòria per recuperar i difondre la nostra memòria democràtica que durant molts anys han volgut que fos oblidada”, ha expressat Capella, durant la seva intervenció. Prèviament, en la seva arribada al conjunt històric, la consellera ha conversat amb un grup de veïns contraris a la implantació de nous parcs eòlics a la comarca de la Terra Alta.
Pel que fa al projecte, està previst que s’iniciï la seva licitació enguany i les obres començarien l’any 2021. Els treballs consistiran en la realització d’obres per preservar les runes i evitar-ne la degradació a causa del vent, la pluja o les temperatures.Així mateix, l’acord permetrà al públic comprar una única entrada integrada per a accedir als centres d’interpretació del Consorci i també al Poble Vell. De moment, el Consorci i l’Associació del Poble Vell treballen en la fórmula legal per fer-ho possible. D’altra banda, també se senyalitzarà l’entorn amb la imatge comuna dels Espais de la Batalla de l’Ebre de la Xarxa d’Espais de Memòria.
El Poble Vell, nucli destruït per les bombes de la Guerra Civil
El Poble Vell és l’antic nucli urbà de Corbera d’Ebre que va ser derruït per les bombes durant la Batalla de l’Ebre. Després de la Guerra Civil Espanyola, les famílies que hi vivien es van anar traslladant a la part baixa del municipi, a banda i banda de la carretera, fins a construir un nou nucli urbà. Per aquest motiu, el poble es va convertir en un conjunt de cases en runes presidit per l’església vella de Sant Pere, que va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992. El poble és un monument a la pau i un lloc de visita per veure de prop els efectes d’una guerra. Segons dades de l’Associació del Poble Vell, entitat encarregada de gestionar les visites i les activitats culturals, cada any reben 20.000 persones.
Text
