La consellera de Justícia, Ester Capella, ha acusat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) “d’actuar d’esquenes a la pandèmia” i ha explicat que li va enviar una carta al president de l’alt tribunal, Jesús María Barrientos, per demanar-li complicitat per esponjar les presons. Segons ha explicat Capella en el marc d’una interpel·lació al ple del Parlament, Barrientos li va respondre la carta “fugint d’estudi i ignorant la petició que se li feia”. En aquest sentit, ha lamentat que, malgrat la crida, la fiscalia i el TSJC han actuat “aliens a la crisi sanitària”. “El poder judicial ha dictat la mateixa proporció de presons preventives i de mesures penals alternatives, com si no estiguéssim vivint una pandèmia”, ha argumentat.
Concretament, en la carta de l’abril passat a la què ha tingut accés l’ACN, Capella suggereix que es revisi “la situació de les persones amb presó preventiva i a aquelles amb condemnes de curta durada, per a què poguessin evolucionar a una situació de confinament domiciliari, i reduir així la càrrega i la complexitat de gestió en els centres penitenciaris”. En la seva carta de resposta, Barrientos admet que seria una “acció efectiva” per pal·liar els efectes de la pandèmia però afegeix que “es tracta de decisions juridisdiccionals que s’escapen absolutament de l’àmbit de la competència pròpia d’aquesta Presidència”.
La consellera ha contraposat aquesta actitud amb la gestió del seu departament que, segons ha dit, han reorganitzat les presons per ser “tallafocs” contra el virus. En aquest sentit, ha destacat que s’ha potenciat la classificació en tercer grau d’interns amb condicions favorables per complir la condemna en semillibertat i ha multiplicat per 5 durant el confinament l’aplicació de l’article 86.4 que permet el confinament domiciliari de presos.
En aquest sentit, Capella ha defensat que el Govern ha actuat seguint els pronunciaments d’organismes internacionals com les Nacions Unides i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa, per tal prevenir el risc de propagació del coronavirus en els centres penitenciaris. I ha afegit que una de les mesures més importants per a la prevenció ha estat la reducció de la concentració d’internes i interns a les presons.
1.000 persones podrien complir condemna fora les presons
Capella ha defensat que cal “relegar” la privació de llibertat a aspectes molt concrets i com a “mesura residual”. I en aquest sentit, ha dit que hi ha unes 1.000 persones que podrien complir condemna fora de les presons. “S’ha d’obrir el sistema penal a la mediació, a la justícia restaurativa i a les mesures penals alternatives. La presó, s’ha d’obrir”, ha defensat Capella.
