Albert Pla és un artista que no té pèls a la llengua i, cada cop que parla i opina sobre Catalunya i Espanya, fa enfadar a més d’un unionista. I aquest cop, segur que ha tornat a enervar els nacionalistes espanyols amb un article publicar al diari Público.
Amb un text que quasi sembla un embarbussament, Pla compara totes les situacions desiguals quan un català parla i se sent català amb un espanyol quan parla i se sent espanyol.
“Si un català diu que se sent català és un nacionalista, però si diu que se sent tant català com espanyol, no és nacionalista. Però jo crec que la lògica i la matemàtica indiquen que és el doble de nacionalista. O sentir-se català i alhora espanyol no és ser el doble de nacionalista que sentir-se sol català?” es pregunta el músic amb to provocador. I més endavant afegeix: “Si un català se sent català és perquè ha estat manipulat per una educació catalibán. Però si un català se sent espanyol, és perquè funciona el sistema educatiu plural espanyol.
“No només el sentit de pertinença és motiu de burla per part de Pla, sinó també l’ús de la llengua: “Si un català parla català, és perquè odia les altres llengües. Si un espanyol parla espanyol és del tot normal. […] Si un espanyol parla castellà és per entendre’s amb tothom però si un català parla català, és perquè ningú pugui entendre’l”.
També hi ha espai per a l’educació i l’adoctrinament als infants: “Sentir-se espanyol és normal, sentir-se català, és el resultat d’una neteja de cervell i d’una educació corrupta. Perquè els nacionalistes catalans manipulen la història per glorificar Catalunya, en canvi cap espanyol mai ha manipulat la història per glorificar Espanya. La bandera catalana és producte del nacionalisme català, però la bandera espanyola no té res a veure amb el nacionalisme. La bandera espanyola és un símbol internacional de llibertat en el món sencer.”
A més, posa en contradicció el discurs nacionalista espanyol parlant de Gibraltar i Ceuta i Melilla: “Els espanyols no volen fronteres i, menys encara, les de Catalunya i Gibraltar. Però en canvi, les fronteres de Ceuta i Melilla no són fronteres, són el resultat del sentiment majoritari dels ciutadans africans que hi viuen”.
Podeu llegir l’article sencer aquí.
