La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha presentat recurs contra la decisió del TSJC de deixar-la a un pas de judici per suposat fraccionament de contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Així ho ha avançat TV3 i ho ha pogut confirmar l’ACN. La causa està oberta per un delicte de prevaricació administrativa, un de frau administratiu, un de falsedat en document mercantil i un de continuat de malversació de fons públics. Borràs al·lega que s’han vulnerat drets fonamentals com la presumpció d’innocència o la possibilitat de defensar-se amb garanties. Segons Borràs, la investigació contra ella ha estat manipulada i feta amb irregularitats des del principi.
En el recurs presentat, la presidenta del Parlament acusa el TSJC de filtrar la interlocutòria als mitjans de comunicació i argumenta que “se l’ha presentat com a culpable abans de ser acusada i sense saber si realment seurà a la banqueta dels acusats”. I afegeix que està patint una campanya mediàtica en la què se li fa un “judici paral·lel”. Un fet que, segons diu, la priva del seu dret a defensa.
Borràs també argumenta una “situació de clara indefensió” perquè la seva defensa no ha pogut instruir-se amb “l’ingent material” que va remetre el jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona al TSJC.
Per això, el seu advocat assegura que “s’ha vulnerat el dret fonamental a la defensa i a un procediment amb garanties”. I diu que s’hauria de fer marxa enrere en les actuacions fins al moment en què Borràs hauria d’haver estat citada, d’acord amb els exigències legals, per informar-la dels fets concrets i dels delictes que se li atribueixen.
L’advocat de la presidenta del Parlament demana que s’anul·li la decisió del TSJC i que Borràs pugui declarar per tots els fets pels quals és investigada “sense exclusió del material que ha sigut acumulat en dates recents”.
Segons la interlocutòria del TSJC del 14 de març, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb la web de la institució i considera que “l’import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris”.
