La portaveu del JxCAT al Congrés, Laura Borràs, ha defensat aquest dijous la seva innocència davant la Comissió de l’Estatut dels Diputats que estudia el suplicatori que el Suprem va enviar per poder-la investigar per suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació de diners públics i falsedat documental quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). “No sóc culpable, no he comès cap dels suposats delictes de què se m’acusa”, ha assegurat Borràs, que ha denunciat les “irregularitats” del procediment i dels informes de la Guàrdia Civil. Segons Borràs no hi ha “cap prova” que demostri la seva culpabilitat i en aquesta investigació “s’han atropellat” els seus drets.
Borràs ha fet aquestes manifestacions en roda de premsa al Congrés després de comparèixer davant la Comissió de l’Estatut del Diputat per presentar les seves al·legacions contra el suplicatori del Tribunal Suprem. La comissió ha tingut lloc a porta tancada –malgrat les seves peticions perquè no fos així- i Borràs ha volgut comparèixer davant els mitjans per exposar el que ha dit a dins.
Segons la portaveu de JxCAT, durant la seva intervenció ha respost de manera “clara i transparent” les acusacions que “qüestionen la seva honorabilitat personal i el rigor amb què ha procurat sempre desenvolupar la seva feia” com a presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Borràs s’ha queixat que a dia d’avui encara no té coneixement directe del contingut del suplicatori que el Tribunal Suprem ha enviat al Congrés que li imputa delictes que segons ha afirmat sumen 15 anys de presó, i ha lamenat també que el Suprem hagi acceptat “acríticament” l’informe de la Guàrdia Civil en contra seva.
Segons Borràs la causa està plena “d’irregularitats processals” i es basa en fets que “no són susceptibles de ser perseguits penalment”. Començant, ha dit, per informes de la Guàrdia Civil amb dades errònies “quan no directament inventats”.
Ha apuntat que és víctima de la ‘policia patriòtica’ com ho van ser els presos independentistes i ha demanat als diputats que no permetin “la demolició de l’estat de dret”. Segons ha afirmat, s’estan “vulnerant” els seus drets perquè “no ha tingut un procés amb garanties” ja que la causa “neix d’una investigació prospectiva” contra ella.
En aquest sentit ha afirmat que una “conversa entre drogodependents” gravada per la policia on un dels dos va afirmar que feia “trapis” amb ella va donar peu a una “investigació prospectiva” plena d’irregularitats on van intervenir les comunicacions.
Borràs ha recordat que els Mossos van investigar-la sense trobar cap indici d’irregularitat, però la Guàrdia Civil va impulsar una altra investigació que el fiscal va inflamar. També ha denunciat les informacions filtrades a la premsa que no estan ni tan sols incorporades a la causa. “No hi ha cap prova que demostri la meva culpabilitat”, ha dit.
Li agradaria una “reacció conjunta” de l’independentisme
La portaveu de JxCAT, que ha descartat de manera taxativa que tingui cap intenció de dimitir, ha assegurat que malgrat que ha intentat parlar amb el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, sobre aquesta questió, no ha estat possible.
ERC encara no ha fet públic el sentit del seu vot respecte al suplicatori. En aquest sentit Borràs ha apuntat que segons el seu criteri hi haurà d’haver una “reacció conjunta” de l’independentisme, malgrat que ha afegit que aquesta no és una decisió que pot prendre ella.
La comissió ha d’elaborar un dictamen que primer es votarà a la pròpia comissió i si prospera s’elevarà al ple del Congrés. En cas que el ple l’accepti, el Suprem tindrà via lliure per investigar-la a la Sala II, presidida pel magistrat Manuel Marchena.
El suplicatori que el Suprem va enviar al Congrés incorpora els arguments pels que l’instructor de la causa, el magistrat Eduardo de Porres, considera que cal jutjar la portaveu de JxCAT. De Porres ja va citar a declarar Borràs al Suprem el 14 de febrer. Es tractava d’una declaració voluntària en qualitat d’investigada, però la diputada va declinar la petició.
Tot plegat després que el passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCAT acusa d’iniciar una investigació judicial “prospectiva” amb motivacions polítiques.
Aleshores el Suprem va considerar que hi havia motius per seguir la causa contra Borràs perquè els fets descrits pel jutjat de Barcelona “podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de diners públics i falsedat documental”.
Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa –també encausat-, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat.
El Suprem sosté que Borràs i Herrero haurien actuat “de comú acord” per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.
