L’ONG del català Plataforma per la Llengua exposa un cas que mostra clarament no només una flagrant discriminació lingüística, sinó també com els castellanoparlants intenten imposar la seva llengua sobre els catalanoparlants. Tal com ha mostrat l’entitat, ho aconsegueixen fent ús d’arguments suposadament respectuosos que apel·len a la “bona voluntat” dels catalanoparlants per tal de canviar d’idioma en benefici del seu interlocutor castellà.
L’àudio publicat per Plataforma a Twitter es correspon a uns fets del any 2020. El centre on ha tingut lloc aquest vergonyós episodi d’intent d’imposició lingüística és una mútua col·laboradora amb la seguretat social (MCOSS) i actuava, per tant, com a gestor d’un servei públic, segons informa Plataforma.
L’entitat exposa la conversa entre el pacient d’una mútua de Terrassa, el seu metge i, posteriorment, el director de la mútua. El pacient arriba a la consulta, saluda en català i es dirigeix al metge en la seva llengua materna; el metge, tanmateix, li respon que “no entén el català” i que si parlés en castellà “li ho agrairia molt”, petició a la qual el pacient es nega rotundament. És en aquest moment en què entra en escena el director de la mútua, que surt en defensa del facultatiu i li demana al pacient que tingui “respecte”. El pacient, de nom Jordi, pregunta si ha faltat el respecte a algú en parlar en català, qüestió a la qual el director respon que sí. El pacient intenta raonar que ha parlat amb el mateix metge en català altres vegades, però que ara el professional “no el vol entendre”.
L’actitud del director, malgrat que afirma que “pot entendre totes les circumstàncies”, denota que no té cap mena d’interès a comprendre de forma efectiva la petició del pacient. “No ens ho podem posar fàcil, si us plau? És per facilitar les coses” li demana. El pacient, ja fart, etziba que si el metge no entén el català el que hauria de fer és aprendre’l, tot subratllant que a qui estan faltant al respecte és a ell com a pacient i client de la mútua.
La víctima d’aquesta discriminació lingüística adverteix que, en sortir de la clínica, anirà al jutjat per denunciar aquesta vulneració dels drets dels catalanoparlants, un fet que tampoc sembla preocupar el director. “Pots anar al jutjat, pots denunciar, posar queixes… això és una via. Després hi ha una altra via, la que jo t’he plantejat, que és la de la bona voluntat. Quan una persona em demana si us plau si puc parlar-li en castellà, jo personalment no tinc cap problema”, li diu, tot insistint-li que té “plantejaments extrems” per simplement demanar expressar-se en català. La determinació del pacient de negar-se a deixar de parlar català fa que, finalment, entri una infermera per a fer d’intèrpret, la qual acaba sense ser necessària perquè el metge, com sostenia el pacient, sí que l’entén.
“És l’administració qui ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, i poder-los exercir no ha de dependre del grau de fermesa individual”, exposen des de l’entitat, reivindicant també el “paper dels ciutadans en la defensa de la llengua” i el seu “compromís individual” amb la llengua, el qual és “indispensable per assegurar el futur del català”.
🗨 “Pots anar al jutjat, posar queixes… això és una via. Després hi ha una altra via: la de la bona voluntat”
❗ Publiquem un exemple implacable de com s’imposa el castellà sobre el català amb arguments “respectuosos”.
👇 En aquest àudio, escoltem… [FIL] pic.twitter.com/355WNrVkm4
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) March 10, 2023
