El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegura que un futur acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea (UE) pot ajudar a fer “més present la llengua catalana a les institucions europees”.
Ho ha dit aquest dimarts en una compareixença després de reunir-se amb el cap de govern del Principat, Xavier Espot i en el mateix dia en què ha transcendit que la qüestió de l’oficialitat del català es tractarà a la pròxima reunió del Consell de la UE, prevista pel dia 19 d’aquest mes. Aragonès ha afirmat que aquesta és “la via més ràpida” i que “ha d’anar bé”. Durant la trobada, s’ha acordat crear un grup de reflexió sobre relacions frontereres i taules de treball específiques en matèria de salut, infraestructures, residus i energia.
El president de l’executiu català ha manifestat el suport del Govern al procés de l’acord d’associació, que es negocia des de l’any 2015, i ha dit que aquest té conseqüències en el tractament de la llengua catalana a la UE. Sobre aquesta qüestió, Espot considera que el “reforç” de les relacions entre Andorra i les institucions europees pot “ajudar” a fer realitat aquesta demanda. Així, ha indicat que veu “amb molt bons ulls” que el català pugui ser llengua oficial a la Unió i que, en termes pràctics, això podria comportar que les normes comunitàries que ha d’incorporar el Principat ja els arribessin traduïdes.
Respecte al projecte de llei de la llengua oficial que Andorra està elaborant, el cap del govern del Principat ha reiterat que la norma busca garantir un cert coneixement del català, però que, en cap cas, es parla “d’un nivell d’exigència que sigui insuperable”. Així, ha assegurat que l’objectiu és fomentar-ne l’ús social sense “posar traves a l’activitat productiva” del país. En aquest sentit, Aragonès ha anunciat que es treballarà per impulsar l’ús del català com a llengua de comunicació en les empreses.
La trobada ha servit per reforçar la col·laboració en els reptes comuns que tenen tots dos territoris, ja sigui com afrontar la pèrdua de poder adquisitiu per part de la població, el problema d’accés a l’habitatge a preus assequibles, la mobilitat sostenible o la transició energètica, entre d’altres. Per aquest motiu s’ha acordat crear un grup de reflexió sobre relacions frontereres, amb l’objectiu de “trobar solucions pràctiques”, tal com ha dit Espot.
Pel que fa als grups de treball de caire específic, el de l’àmbit de la salut té entre els seus objectius desplegar l’acord marc amb el govern espanyol que ha de permetre que els ciutadans de l’Alt Urgell puguin accedir a més serveis a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra i els del Principat poder fer servir el futur centre de salut mental que es posarà en marxa a l’edifici del Seminari de la Seu d’Urgell.
Mentre, dins la taula d’infraestructures, es treballarà en la millora de les connexions per via terrestre, explorar la possibilitat de fer arribar el tren fins al Principat i continuar potenciant l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, pel qual han passat més d’11.000 passatgers en els darrers mesos. Un altre dels grups de treball pretén continuar desenvolupant la col·laboració existent en matèria de tractament de residus i el darrer compartir coneixements per avançar en la sobirania energètica.
D’altra banda, també s’ha treballat en altres convenis de caràcter bilateral, que ja estan molt avançats i que passen pel reconeixement de les titulacions de Formació Professional, entre d’altres. Tots dos mandataris s’han instat a reunir-se de nou, en una trobada que podria tenir lloc durant els mesos de juny o juliol de l’any que ve a Andorra.
