Cinc anys després de la presentació del polèmic Manifest Koiné, el grup d’acadèmics i lingüistes que el va impulsar ha reaparegut amb la publicació del volum ‘Llengua i República. El manifest Koiné argumentat’ (Nexum Edicions). La voluntat dels membres és explicar, lluny del soroll mediàtic, els arguments de fons del polèmic text. En una entrevista a l’ACN, una de les membres, Àngels Folch, defensa que no es posicionen sobre l’oficialitat de llengües en una Catalunya independent, sinó que només es mostren contraris al bilingüisme i la cooficialitat. “La cooficialitat és un invent per perjudicar la llengua febre”, afegeix el filòleg Lluís de Yzaguirre. Entre d’altres mesures, creuen que el castellà ha de deixar de ser obligatori a l’escola.
Àngels Folch diu que el Grup Koiné combat i es posiciona “en contra del bilingüisme i la cooficialitat”, malgrat que defensa el “multilingüisme individual”. “No diem si el català ha de ser una llengua oficial. Si n’hi ha d’haver una, ha de ser el català, però creiem que no és l’única sortida”, explica. Segons Lluís de Yzaguirre, també membre del grup i president de Llengua i República –entitat que promou l’activisme en favor de la llengua catalana-, el concepte “d’oficialitat” d’una llengua “ha caducat”.
La situació actual, en què “dues llengües estan al mateix nivell i són oficials”, entenen que provoca que el català es trobi en una “desigualtat absoluta”. “La llengua que hi surt perdent és l’autòctona, la del país”, critica. Per això, des del Grup Koiné, no contemplaran cap proposta que no tingui en compte l’afebliment de la llengua catalana i no treballi per revertir-la.
“Falta molt poc perquè la situació de la llengua catalana sigui irreversible”, anticipa el lingüista a l’ACN. En aquest sentit, Folch lamenta que els catalans siguin “mesells” i “s’autoenganyin amb la llengua”.
També lamenten que la política lingüística a Catalunya s’hagi “mogut per la por”, no per protegir “la llengua del país”. “No demanem màrtirs per la llengua, però tots podem fer-hi alguna cosa”, precisa Folch. En una eventual república independent, creu que la proposta en matèria lingüística “s’hauria de debatre” i l’hauria d’elaborar la ciutadania, no els polítics.
El judici del procés, en castellà
Pels dos membres del Grup Koiné, l’independentisme i el catalanisme polític s’han posat permanentment la llengua “a la boca” però, a la primera de canvi, “es passen al castellà”.
Posen d’exemple que en el judici del procés al Tribunal Suprem els acusats perdessin “una oportunitat d’or” per declarar en català i demanen ser autocrítics perquè “no torni a passar”. “Ningú va presentar batalla”, diu Folch. Per Lluís de Yzaguirre, la imatge d’una “espècie de tribunal de Nuremberg amb l’estament judicial amb auriculars per a la traducció” hauria estat “molt poderosa”.
L’aranès a Catalunya, una “trampa”
Per De Yzaguirre, si Catalunya “es cregués” el bilingüisme, l’aranès hauria d’estar implantat “a tot arreu” des del 2006, quan va passar a ser llengua oficial a tot Catalunya. “En realitat, no hi ha res de tot això. L’únic que hem aconseguit és instaurar amb l’occità la mateixa trampa que ens han fet a nosaltres”, precisa.
En aquest sentit, el filòleg creu que seria un error reproduir els “abusos” d’Espanya o França dins de Catalunya i que, per no fer-ho, cal “canviar d’equip”. “Hi ha molt pocs catalans que pensin que, si van a viure a la Vall d’Aran, hauran d’aprendre l’aranès i és l’única posició coherent amb el que demanem aquí”, adverteix el president de Llengua i República.
