Diverses defenses dels líders independentistes en presó preventiva s’han coordinat per presentar queixes formals aquest divendres davant del president del tribunal de l’1-O, Manuel Marchena, per demanar que no veti l’exhibició de vídeos durant l’interrogatori dels testimonis. El tribunal va acordar que no deixaria exhibir documents audiovisuals durant aquesta fase i va argumentar que els vídeos ja es podran veure més endavant, durant la fase de la prova documental del judici.
Els lletrats han avisat en un comunicat que la setmana que ve serà “indispensable” projectar material audiovisual durant la compareixença d’agents de la Guàrdia Civil, per poder contrastar les imatges amb els fets narrats pels testimonis, i han denunciat que Marchena els està posant “pals a les rodes”.
Entre els lletrats que s’han queixat hi ha l’equip de defensa de Cuixart, el de Dolors Bassa i el de Raül Romeva i Oriol Junqueras, entre d’altres. Els lletrats han recordat que s’emparen en el dret fonamental a la defensa reconegut a la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans i han apuntat que l’exhibició dels vídeos ajuda a “descobrir la veritat”. En aquest sentit, els advocats defensors han destacat que, tot i que el judici encara es trobi en fase testifical, “no es pot establir a l’avançada cap norma per impedir exhibir material audiovisual a la sala del Suprem”. Per això, han invocat en la doctrina assentada per la segona sala del Suprem el 2007, en una sentència signada pel propi Marchena.
En concret el document assenyala que, quan hi ha una contradicció evident entre el relat d’un testimoni i una prova documental, les parts “tenen dret a intervenir activament per intentar contrarestar les contradiccions”. Segons el comunicat, això serà “indispensable” la setmana que ve “quan els fets narrats pels testimonis policials es contradiguin amb les imatges”. A les sessions previstes per a la setmana del 18 de març, estan citats 24 agents de la Guàrdia Civil i cinc mossos d’Esquadra.
Sense vídeos des del 28 de febrer
En la sessió del 28 de febrer, el tribunal que jutja l’1-O va decidir que no deixaria exhibir vídeos als testimonis per poder-los interrogar. El president, Manuel Marchena, ho va explicar quan la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, volia que un dels testimonis (l’exlíder de Podem, Albano-Dante Fachín) veiés unes imatges abans de fer-li unes preguntes sobre el ple del 6 i 7 de setembre.
“La sala ha acordat que no és pertinent l’exhibició d’un vídeo perquè un testimoni respongui i valori sobre el que veu”, va argumentar llavors Marchena, que apuntava que aquests vídeos es podran abordar durant la fase de la prova documental. “L’esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d’un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant”, ha emfatitzat Marchena. La decisió va provocar les queixes formals d’Olga Arderiu i, posteriorment, també de Benet Salellas (Cuixart).
Algunes defenses, com la de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha aportat un USB amb vuit hores de gravació d’imatges de l’1-O.
