Plataforma per la Llengua ha detectat un total de 192 normes aprovades, algunes espanyoles i altres europees, que emparen i privilegien el castellà per sobre del català i les altres llengües reconegudes a l’Estat espanyol, l’euskera i el gallec. Tal com es recull a l’Informecat del 2022, l’Estat espanyol va aprovar al llarg del 2021 un total de 96 normes que relegaven el català a un segon terme. Les institucions europees van aprovar-ne un total de 90, i les organitzacions internacionals, 6.
En el mateix informe, Plataforma explicita que les institucions europees aproven normes que discriminen el català perquè l’Estat espanyol “ha rebutjat sempre de demanar l’oficialitat comunitària del català i la normativa europea sol beneficiar les llengües oficials de la Unió i les dels estats membres”; les organitzacions internacionals actuen per motius semblants.
Les dades de l’ONG del català també desmunten l’argumentari de l’espanyolisme, segons el qual el català és una llengua fortament protegida i imposada als que no la parlen: “Les institucions que aproven la legislació que exalta i privilegia el castellà estan fortament imbuïdes per aquest mateix ideari antiigualitari que denuncia una suposada imposició del català”.
Segons concreta Plataforma per la Llengua i recull el Diari La Veu, la legislació “discriminatòria” actua en diversos àmbits, com ara les certificacions, els carnets i l’expedició de títols, l’educació, l’etiquetatge i les instruccions, el funcionament de les administracions i les relacions interadministratives, les obligacions empresarials, la promoció, les relacions dels ciutadans amb l’administració, els requisits de coneixement, els requisits en la petició d’ajuts i en la candidatura a premis, la simbologia o el reconeixement públic.
