El debat instal·lat en el si de l’independentisme versa sobre quina ha de ser la fórmula per a seguir combatent el ferotge Estat i, tal vegada, implementar la República catalana. Un fort sector defensa la unitat d’acció però mantenint les sigles dels partits i una altra demana la unitat total, aglutinant la força de tot el moviment en una candidatura transversal. La segona opció esdevé guanyadora segur a qualsevol de les eleccions que es presenti (evitant la imatge d’un Cs victoriós com el 21-D) i a més demostra la força del moviment en l’àmbit internacional. Això sí, no està clar que aquesta fórmula aconsegueixi més vots, la famosa “base” i la necessitat “d’ampliar-la”. Un argument al qual s’aferren els defensors de dividir el vot independentista.
Ernest Maragall, el sorprenent candidat a l’alcaldia de Barcelona per Esquerra, ja ha deixat clar que ERC es presentarà sola a les eleccions municipals d’aquest maig i que, a més, rebutja projectes com les Primàries o la Crida. Una posició que, a més, hauria estat decidida des de l’aparell del partit i que, fins i tot, hauria estat el detonant perquè Alfred Bosch fos apartat del partit a Barcelona davant l’opció que es mostrés disposat a parlar d’una candidatura transversal.
Però… què deia l’Ernest Maragall del 2013? En aquella època, l’exconseller d’Exteriors havia creat la marca “Nova Esquerra Catalana”, un partit fundat amb bona part dels catalanistes del PSC i que va voler impulsar la unitat catalanista al Parlament Europeu a través d’una llista única sobiranista. Fins i tot, la formació va presentar un manifest, ‘Junts a Europa’ per promoure la candidatura unitària amb l’objectiu de reclamar l’estat propi per a Catalunya on, per exemple, hi va firmar Ferran Mascarell.
En referència a les europees, que coincidiran amb les municipals, Esquerra haurà de decidir si accepta una acandidatura unitària amb Carles Puigdemont de número dos (i potser Anna Gabriel de número tres) o mantenir la tesi (defensada des de la presó) de concórrer separats.
Escolteu com l’Ernest Maragall defensava una llista unitària per les europees (8/04/2013). Avui el seu discurs seria titllat d’hiperventilat i antipartit. Posava l’èmfasi en la ciutadania i en la societat civil organitzada per convèncer els partits. Al final va anar de nº2 d’ERC. pic.twitter.com/ZDK7bLDzAH
— Kasper Juul (@KasperJuul_0) 13 de novembre de 2018