L’Associació de Veïns del barri de la Sagrada Família ha denunciat que l’Ajuntament de Barcelona ha paralitzat les reunions per resoldre si l’entorn urbanístic del lloc de culte es farà com ha projectat el temple, opció que implicaria expropiar edificis i enderrocar-los, o si s’optarà per una de les alternatives que ells proposen.
Les associacions veïnals es van reunir el febrer amb el consistori, que els va traslladar una sèrie de propostes i els va prometre que es tornarien a veure abans de Setmana Santa per tornar a parlar-ne. Malgrat això, no han sabut res d’aquesta segona reunió i sospiten que aquest silenci es pot deure al context electoral.
En una roda de premsa celebrada a la seu de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el vicepresident de l’Associació d’Afectats per la Construcció de la Sagrada Família, Francesc Pla, ha explicat que el problema continua sent el de sempre: que el patronat del temple “ho vol construir tot” i que això implicaria l’expropiació de més de 3.000 famílies.
Quan Pla diu que la Sagrada Família ho vol construir tot es refereix a la voluntat del temple de construir una avinguda que donaria accés a una de les façanes, la de la Glòria, i que tindria el paper de ser el carrer principal pel qual s’accedís a la basílica. Aquesta avinguda, que avui dia no existeix, se situaria entre els carrers Mallorca i València i Sardenya i Marina. Allà, però, hi ha blocs de pisos que haurien de ser enderrocats i expropiats per poder fer el nou carrer i una escalinata d’entrada a l’església que la Sagrada Família també vol fer.
Ara mateix no hi ha cap pla urbanístic que prevegi aquesta actuació, però els veïns temen que quan s’acabin les obres de l’actual edifici de la Sagrada Família, l’ajuntament n’aprovi un per poder fer la controvertida avinguda i s’hagin d’enderrocar els edificis on fa anys que viuen o hi tenen els seus comerços.
“Hi ha gent que porta més de 60 anys al barri i tenen por del que pugui passar”, ha dit el tresorer de l’Associació de Veïns del barri, Gabriel Mercadal.
Alternatives que agradaven molt
Per combatre aquest temor a l’expropiació, el març de 2020 es van reunir amb l’ajuntament i el temple per explorar alternatives que no impliquin l’enderroc. “Avui en dia el dret a l’habitatge és prioritari”, ha afegit Mercadal.
D’aquella reunió en va sortir un acord de mínims —garantir el dret a l’habitatge i també la finalització de les obres del temple— i la voluntat de fer un grup de treball i un calendari que donés forma a aquest acord.
L’esclat de la pandèmia va deixar el grup de treball en l’aire. Però en els últims mesos, els veïns han volgut reactivar-ho. Al febrer, l’arquitecte municipal els hi va traslladar tres propostes de resolució del problema, segons han explicat. Els representants veïnals han dit que no podien revelar res de com són aquestes propostes per un acord de confidencialitat amb l’ajuntament, però han reconegut que van ser del seu gust: “Estaven molt treballades i eren respectuoses amb els veïns. Ens van agradar molt”.
Sí que han precisat que un dels tres escenaris no implicava cap expropiació i que els altres dos en preveien algunes, però donaven als afectats habitatges de qualitat al barri. “No acceptarem cap proposta que impliqui una expropiació i no doni habitatge de qualitat i al barri per als afectats”, ha precisat Francesc Pla.
D’aquella reunió, els veïns en van sortir amb el compromís de treballar aquelles tres propostes i amb la promesa de tornar-se a reunir abans de Setmana Santa per començar a posar fil a l’agulla. I això és el que denuncien que no ha passat. “Hem trucat a l’ajuntament per tenir aquesta reunió i l’únic que ens han dit és ‘torni vostè demà'”, s’han queixat.
Les associacions veïnals no saben el motiu d’aquest silenci, però tenen dues sospites: o bé que l’aproximació de les eleccions del maig de l’any vinent actua com a fre de moviments importants o bé que les propostes que va oferir l’arquitecte municipal en realitat no tenen el suport d’Ada Colau.
“Entenem que és una patata calenta molt difícil de gestionar en una situació preelectoral, però els veïns tenen dret a saber què passarà amb casa seva. Només demanem una reunió per saber què passarà, però no hi ha manera”, ha recalcat el president de l’Associació d’Afectats per la construcció de la Sagrada Família, Salvador Barroso.
Diuen també que a l’últim Consell de Barri de Sagrada Família, celebrat fa un mes, van reclamar la reunió a la regidora de barri i aquesta els va dir que havien de “quadrar agendes”, però per ells aquesta resposta equival a posposar-la indefinidament.
“Jo no vull que em tirin casa meva”
Les associacions han insistit en l’angoixa dels veïns respecte al futur. “A sota de casa meva hi viu una senyora que no es vol reformar la cuina perquè no sap si demà passat li tiraran la casa”, ha exposat Barroso. “I jo tampoc vull que em tirin la casa”, ha completat.
El vicepresident dels afectats per la construcció del temple, Francesc Pla, ha afegit que l’angoixa i la incertesa de no saber què passarà també són un greuge en ell mateix. “No pots prendre cap mena de decisió perquè no saps què passarà d’aquí a cinc anys, quan acabin les obres de l’edifici”, ha constatat.
A més, han denunciat que l’ajuntament no està concedint cap llicència d’activitat comercial a la zona, el que els fa sospitar que les intencions urbanístiques pel futur poden no ser les que volen els veïns.
Silenci del temple
Del temple, per la seva banda, no n’han sabut res més des d’aquella reunió del febrer de 2020, on es van comprometre a fer un grup de treball amb els veïns. Però el silenci del temple, a parer dels representants veïnals, no hauria de ser obstacle per continuar treballant en una solució urbanística que li encaixi als veïns.
“No tenim res contra la Sagrada Família, però és ella la que s’ha d’adaptar al barri i no el barri a ella. Si fan una proposta d’ampliació que impliqui expropiar blocs d’edificis ha de ser tractada com la de qualsevol veí. Ells volen fer una nova avinguda i jo vull fer-me a casa una terrassa de 60 metres. Però si la meva terrassa ha d’envair una propietat que no és meva, ja sé què em diran”, ha sentenciat Francesc Pla.
