L’exprimer ministre i ministre de l’interior, Manuel Valls, és conscient que la seva candidatura a l’alcaldia només agafarà forma si ocupa l’espai de Ciudadanos. No per ideologia, sinó per gaudir de l’espai mediàtic que té la formació nacionalista per llei. Aquesta situació, per algú que diu presentar-se com un independent que té el suport de C’s “però vull anar més enllà”, és un camí directe a la contradicció entre la ideologia personal i la del partit.
Aquest matí Valls ha passat per El Món a RAC1. El càlcul per adaptar el seu discurs al projecte d’Albert Rivera ha posat en contradicció permanent la seva opinió amb Ciudadanos: “Soc d’esquerres, socialista francès i republicà, però vull un projecte moderat. Vull gent (per a la candidatura) que estimi la cultura catalana, que sigui catalanista”. No recorda la croada contra el català de la formació taronja?
“Soc republicà francès, respecto la monarquia espanyola. Pocs països han tallat el cap (al rei), és un acte molt potent. Tinc uns valors republicans francesos. Això (tallar el cap al monarca) va passar a França” ha afegit quan Jordi Basté li ha preguntat sobre la seva preferència entre República o monarquia.
El projecte de Valls vol fer seu l’espai polític “moderat” per governar Barcelona, assegurant que “no vol insultar a ningú”, “no tinc cap problema amb parlar amb gent amb qui estic en desacord” ha concretat sobre una hipotètica trobada amb Quim Torra. Ha parlat amb algun polític independentista? “No, però sí amb gent del carrer independentista”.
Aquest projecte en pro del diàleg “no té enemics” excepte “l’atur, la pobresa, el racisme i el supremacisme”. Els pecats que, precisament, la premsa francesa l’acusa de cometre quan va ostentar el càrrec de ministre de l’Interior i Primer ministre francès: Una reforma laboral en pro de la precarietat i polítiques per expulsar 10.000 gitanos.
Manuel Valls donarà joc i, per la manca de discurs per combatre qüestions com l’habitatge i la mobilitat, “ara no em farà entrar en uns detalls del programa”, el debat va movent-se a la polarització d’una qüestió cabdal: Barcelona, capital de la República o autonòmica.
