Parlar en català és el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Així ho indica l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2022, que situa les discriminacions lingüístiques a catalanoparlants només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, LGTBI-fòbiques i per motiu de salut.
“Les discriminacions denunciades per parlar en català passen de ser les cinquenes més freqüents a les quartes més habituals, i creixen, a més, un 63,6%“, constata Plataforma per la Llengua.
L’informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part Plataforma per la Llengua) i és fruit d’un treball conjunt amb l’Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona.
En el cas de les discriminacions lingüístiques, totes les dades han estat aportades per l’ONG del català, per bé que altres anys l’Observatori de la Islamofòbia de Catalunya i l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans també havien aportat alguna discriminació per parlar en llengües diferents de la catalana i la castellana.
L’àmbit de la salut, especialment delicat
La majoria d’aquestes discriminacions van ser perpetrades per empreses o entitats privades (58 casos, un 48,7% més que l’any anterior) i per administracions públiques (25, un 76,0 % més). Més de la meitat es van produir en l’àmbit privat (15 en bars i restaurants i 5 en comerços, per exemple), i un terç en espais públics com ara centres hospitalaris (8) o estacions de transport (6).
L’àmbit de la salut és un dels àmbits que més preocupa a Plataforma per la Llengua, per la vulnerabilitat dels discriminats i perquè els agents discriminadors giren la situació per treure-li ferro o culpabilitzar la víctima.