Som al carrer Aribau, 191. Els qui freqüenten aquest carrer els divendres i dissabtes a la nit sabran que som just davant del Costa Breve, aquella discoteca on els porters manquen d’educació i d’un excés de prepotència que la nit barcelonina acostuma a dotar els qui tenen la potestat de dir si pots, o no, entrar al local segons el pentinat, l’arracada o les vambes -sempre tan visibles en un local a petar de gent-.
La Suite 191 serà testimoni del primer tast del xoc cultural en el món polític que pretén la candidatura de Jordi Graupera: un concert organitzat per Barcelona és capital amb un cartell que fa patxoca: David Carabén, Sanjosex, Roger Mas, Bikimel i Guillamino DJ. No és un acte polític, és un concert per recaptar fons per a la campanya. 250 persones han comprat entrada. Ens avisen, “no espereu cap discurs d’en Jordi”, i no n’hi va haver cap. De fet, el -no- protagonista de la nit, es va limitar a una breu intervenció d’agraïment. Era una nit per gaudir de la música i celebrar que el projecte que fa mesos era un full en blanc en un word agafa forma. “Estic molt content, és un exitàs”, em reconeix Graupera mentre toca Sanjosex. En Jordi passeja, saluda, agafa dues Estrelles perquè els cantants puguin beure quelcom abans de tocar… Es posa a primera fila, balla. És el -no- protagonista.
L’ambient, distès i marcadament polític. Antoni Castellà, Anna Arqué, Eric Herrera, Bernat Dedéu, Liz Castro i Pep Guardiola, a última hora, acompanyen, entre altres, una nit on la música ambientava converses sobre el país, la ciutat i la independència. L’aposta contracultural, o de nova cultura política, que pretenen les primàries no és només una “esmena als partits”, com asseverava Graupera en la seva entrevista a La República, és una aposta per canviar el sistema polític català. Ho farà mitjançant l’american way, transportar el model nord-americà a Barcelona i, qui sap, si a Catalunya. Empoderar la gent no des de l’hipòcrita rol de formar part d’una base de dades per votar fulls de ruta, sinó interpel·lar directament la seva condició com a ciutadà: Vols participar en la vida política? Presenta’t, tu i el teu projecte, perquè et votin.
Les Primàries, silenciades mediàticament i ridiculitzades per les cadires columnistes, “forma part d’un món Monty Python”, potser tenen més suport del que el comptador d’inscrits del web dibuixa. L’1-O va marcar un punt i a part, les eleccions del 21-D foren el resultat d’una inèrcia combativa contra la repressió. Un any després es palpa decepció, desconcert i ganes de no fer un pas enrere. De la baralla intestina entre formacions pot sorgir un espai que, com admeten, “no està per hòsties partidistes”. Veurem.
