Edició 2337

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 18 de desembre del 2024
Edició 2337

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 18 de desembre del 2024

La justícia espanyola fa un pas més: prohibeix penjar llaços grocs encara que no sigui període electoral

|

- Publicitat -

Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha ordenat a l’Ajuntament de la ciutat la retirada “immediata i definitiva” dels llaços grocs penjats a la façana del consistori i en qualsevol altra dependència municipal, en considerar que vulnera el dret fonamental a la igualtat dels ciutadans. El jutge considera “inqüestionable” que el llaç groc és un símbol “partidista”, en el sentit que “s’alinea amb les pretensions d’un grup de ciutadans, amb inevitable exclusió de la resta”, ja que “estan trencats els consensos socials” i, per tant, “xoca frontalment i manifestament amb els principis de neutralitat institucional i objectivitat” a la qual estan sotmeses les administracions públiques.

Publicitat

En la sentència, el magistrat del jutjat contenciós-administratiu número 6 diu que el llaç no vulnera la llibertat ideològica, ja que no obliga els ciutadans no sobiranistes a adherir-se a aquests postulats, ni els impedeix protestar-hi en contra. Alhora, però, el jutge admet que els no sobiranistes no tenen dret a penjar els seus propis símbols partidistes, i per això el consistori ha de despenjar els llaços.

L’associació Advocats Catalans per la Constitució, que va presentar el recurs, considera que el llaç groc es va penjar sense cap acord o resolució municipal i que “la identificació que produeix aquesta actuació de la corporació municipal –el tot– amb els partits, associacions i la part de la ciutadania que utilitza el llaç com a símbol de la seva reivindicació ideològica –la part–, suposa una vulneració de drets de la resta de la ciutadania que no s’hi identifica. També recorden que el llaç groc no és oficial de cap administració pública i que tothom el vincula al sobiranisme, com també han dit la Junta Electoral Central i el Defensor del Poble. De fet, aquest símbol “trenca els consensos socials”, diu la demandant.

Et pot interessar  VIDEO | Gerard Piqué revela les pressions rebudes per posicionar-se a favor del dret a decidir l'1-O del 2017

El 29 de juliol passat l’associació va presentar un recurs contenciós-administratiu pel procediment especial de protecció dels drets fonamentals. L’Ajuntament s’hi va oposar, però la fiscalia hi va donar suport i el jutjat va admetre a tràmit el recurs i també va desestimar l’arxivament el 28 de novembre per pèrdua sobrevinguda de l’objecte del procediment que havia demanat el consistori després de despenjar el llaç per entrar en període de campanya electoral.

Fonts municipals recorden que actualment no hi ha simbologia a la façana de l’Ajuntament i destaquen que quan n’hi ha hagut, com quan es va penjar el cartell amb el llaç groc, s’ha fet “amb consensos” i per tant “respectant la neutralitat”.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut