Serem clar, fins fa poques setmanes el projecte de les primàries encetat pel filòsof Jordi Graupera vivia en la Unitat de Cures Intensives, i des de diferents veus del republicanisme municipal admetien en privat que era una aposta que “havia de morir a poc a poc” per la manca de suport polític. Una mostra? L’ambigüitat de l’Assemblea Nacional Catalana, que sorprenentment ha gestionat amb certa decidia una iniciativa que ells mateixos van apadrinar ben aviat.
La volatilitat de la política nacional catalana s’ha instal·lat al camp municipal, i un dels elements que ha ajudat a recuperar el sentit a les primàries és, ni més ni menys, que la mala gestió amb la qual ERC ha fet fora -podem parlar clar- la candidatura d’Alfred Bosch que comptava amb el suport del 87,1% de les bases de la capital catalana. L’explícita intervenció de la direcció per posar Maragall, acompanyada de la música celestial d’un gest de generositat del mateix Bosch impossible d’entendre, ja que ha estat una de les figures més actives aquest estiu als carrers de la ciutat, ha encès un debat que anava camí ha de restar només com una idea -bona idea- per regenerar la política catalana.
Sense voler, la decisió d’una part de la direcció d’ERC ha obert una finestra d’oportunitat al discurs renovador que abandera les primàries: “Prou de pactes de despatx”. I és al despatx, precisament, on ara ERC i el PDeCAT -juntament amb el projecte municipal de Puigdemont- tenen un problema.
Les contradiccions dels dos partits republicans han saltat a l’esfera pública, si el PDeCAT viu en la contradicció d’emplaçar dia sí, dia també, als republicans a fer una llista unitària, per què oposar-se a les primàries de Graupera que busquen aquest objectiu? Si ERC fa seu un sistema assembleari, per què es carrega el candidat que fa mig any va guanyar unes primàries per consolidar la seva candidatura i, de pas, allunyar-se del debat de la llista única?
La suma dels factors, el PDeCAT té el problema de gestionar cinc possibles candidats -dels quals dos tenen molt bons números- i ERC necessita un aval que vagi més enllà del cognom que justifiqui Ernest Maragall, ha escalfat el debat de les primàries. La iniciativa s’ha trobat amb una suma de factors que pot aprofitar per fer una candidatura guanyadora que, independentment que pugui o no sumar sigles, il·lusioni i no esdevingui la millor de les pitjors opcions.
