Sectors de Junts s’estan organitzant per plantar cara i presentar una possible alternativa a Jordi Sànchez com a secretari general del partit després del malestar que ha provocat la seva interpretació de l’1-O, que se suma a les crítiques que va rebre per com va portar la negociació amb ERC. Així ho han explicat diverses fonts que ha consultat Europa Press, després que Sànchez va assegurar que l’1-O es va concebre més per forçar a negociar el Govern espanyol que per proclamar la independència. Aquestes paraules ja van provocar que dirigents de Junts posessin en dubte públicament les seves paraules, entre els quals els vicepresidents del partit, Elsa Artadi i Josep Rius, a més de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, la portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras, i l’exassessor de Ramon Tremosa com a eurodiputat i de l’expresident Quim Torra, Aleix Sarri, i també ho va fer el mateix expresident Quim Torra i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.
De fet, aquest malestar de diversos sectors del partit ve de lluny pel seu perfil més d’esquerres, per la qual cosa es remunta més enllà del recel que també va aixecar el seu paper en les negociacions amb ERC, perquè consideren que va tenir un rol predominant, i no va deixar participar exconsellers com Jordi Turull, i gairebé no va traspassar informació a la direcció. Els crítics amb Sànchez en aquell moment ja es van començar a reunir en conclaus interns i ara volen accelerar aquestes trobades amb la intenció de plantar cara al secretari general de Junts, a qui alguns volen pressionar perquè dilluns posi el seu càrrec a disposició de l’Executiva Nacional, apunten altres fonts. De fet, han impulsat un text perquè el signin els militants que vulguin, en el qual demanen “la dimissió del secretari general de Junts o que posi el seu càrrec a disposició dels afiliats en forma de votació per a la seva dimissió” si així ho decideixen.
En el text, al qual ha tingut accés Europa Press, s’expressa el “descontentament per les inadmissibles” declaracions de Sànchez i es recull que els que es van afiliar a Junts ho van fer per fer efectiu el mandat popular que va sorgir de les urnes l’1-O, que és el pilar del projecte polític que defensa el partit. “Les declaracions del secretari general, en les quals pensava que el referèndum no era per declarar la independència de Catalunya, són un insult al poble que va exercir el seu dret a vot arriscant les seves vides, un insult als exiliats, presos i represaliats (molts dels quals represaliats per demanar la seva llibertat, entre d’altres) i una falta de respecte als afiliats de Junts”, destaca el document. En espera que Junts compleixi el primer aniversari del seu congrés fundacional a final de juliol, la ponència organitzativa estableix que el congrés nacional es reunirà de manera ordinària cada dos anys, i anualment es convocarà un de caràcter consultiu per revisar l’orientació política.
A més, l’executiva, a través del seu president, Carles Puigdemont, pot convocar un congrés amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i també ho ha de fer quan ho sol·licitin un 10% d’afiliats al corrent de pagament. Coincidint amb el primer aniversari del partit, es convocarà el primer Consell Nacional de la formació durant la segona meitat del juliol, i es preveu portar a votació una proposta de resolució per reivindicar i “reafirmar la legitimitat de l’1-O com un moment fundacional de la república catalana”. Malgrat les intencions dels crítics, admeten que Sànchez té “molt poder territorial” i orgànic al partit, i l’acusen d’aturar qualsevol debat sobre la línia estratègica independentista a seguir fins la possible arribada dels indults del Govern espanyol. A més, asseguren que la relació de Sànchez amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont també s’ha refredat, fins al punt que consideren que ha trencat “els ponts amb Waterloo”. No obstant això, les fonts consultades precisen que, en cas que el Govern central concedeixi els indults, Sànchez té previst que la seva primera visita sigui per veure Puigdemont.
