Mentre els encarregats de llançar pintura a la façana de la Generalitat segueixen sense ser detinguts, un operatiu conjunt de Mossos d’Esquadra i Policia Nacional ha detingut 99 grafiters per haver fet pintades i actes vandàlics en vagons de Renfe i metro de Barcelona durant els anys 2017, 2018 i 2019. Segons estimacions de les companyies, els danys tenen un valor de 22 milions d’euros (MEUR). L’operació s’ha dividit en dues fases, una primera a tot l’Estat –amb 39 detinguts per la Policia Nacional i 9 pels Mossos- i la segona només a Catalunya, en la que s’han detingut 48 grafiters amb residència a diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i les demarcacions de Tarragona i Girona. Durant els anys 2017, 2018 i 2019 Renfe i TMB han fet 6.741 denúncies per grafits, i només aquest 2020 s’han denunciat 1.255 fets.
Al llarg de la investigació, la Policia Nacional va esclarir 602 fets dels delictes denunciats per RENFE i 438 fets registrats pel Metro de Barcelona. En total, i en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra es van identificar fins a 90 presumptes autors dels fets. En el cas de la primera fase, la Policia Nacional va fer detencions a localitats de Madrid, Castella i Lleó, Castella La-Manxa, Oviedo, País Basc, Aragó, València i Andalusia. S’acusa els detinguts de delictes de danys i desordres públics amb afectació de serveis essencials de transport, violació de domicili jurídic, lesions, amenaces i coaccions.
Segons els Mossos, els detinguts haurien accedit a les diferents instal·lacions del transport públic per fer actes vandàlics o fer grafits als combois a cotxeres. La policia assegura que per entrar sovint realitzaven danys, forçaven panys i accessos, feien forats a les parets i inutilitzaven sistemes de videovigilància.
A més, el cos policial apunta que molts d’ells eren multireincidents i assenyala que sovint aturaven trens que estaven en servei mitjançant les palanques de frens d’emergències, provocant “una situació d’alarma i inseguretat” entre usuaris, vigilants i treballadors.
Entre les detencions fetes a Barcelona destaca la d’una taquillera que ven bitllets, d’una empresa subcontractada per RENFE, i la d’un grafiter que hauria viatjat exclusivament des de Milà a Barcelona per a pintar i que va ser detingut a peu de pista després del seu aterratge a l’aeroport.
Danys econòmics
Aquest 2020 al metro de Barcelona ja s’hi han fet 647 pintades murals de trens. D’aquestes, 92 s’han fet sobre trens en marxa i 72 d’aquestes amb passatgers a dins. El metro de la ciutat registra una mitjana de quatre intents d’intrusió al dia. Així, l’any 2019, 626 van tenir èxit, i 1.444 cotxes van ser pintats amb 41.734 metres quadrats de pintades murals.
Es van destinar 1,5 MEUR a la neteja de grafits en trens, cost que arriba als 4 MEUR si s’hi suma la vigilància específica, la reparació i substitució de càmeres de seguretat, portes, trapes, parets i pous; el repintat dels trens, el deteriorament ambiental per l’eliminació de la pintura a les cotxeres, les actuacions judicials i la pèrdua d’ingressos per l’afectació al servei.
Segons Renfe, actualment un 78,8% dels trens circula amb grafits. Durant un any aquesta operadora denuncia més de 700 intrusions i 85.000 m2 netejats a 2.700 metres. En un any destina uns 10 MEUR a netejar els trens i mantenir les infraestructures segures.
Activitat en grup
La policia apunta que els grafiters acostumen a actuar en grup, des de dues persones fins a 20 si volen pintar tot el tren. Habitualment són grups de 4 o 5 persones sense rols definits. S’activen de nit i queden a l’exterior en grup. Segons els Mossos, accedeixen a les instal·lacions, vandalitzen els accessos, trenquen les càmeres de seguretat i altres sistemes de vigilància i marxen o es queden amagats a l’interior per posteriorment iniciar els actes vandàlics.
Operatiu conjunt
Segons els Mossos, fa uns mesos agents de la Brigada Mòbil-Policia en el Transport de la Policia Nacional, que ja tenien una investigació oberta a tot l’Estat en aquest àmbit, van contactar amb la policia catalana perquè havien detectat que investigaven les mateixes persones. Arran d’això es va iniciar una operació conjunta a Catalunya mentre el cos espanyol ja feia la primera part a la resta de territori de l’Estat.
