La historiadora i expresidenta de l’Amical de Mauthausen Rosa Toran ha mort aquest divendres als 75 anys com a conseqüència d’una greu malaltia, segons ha explicat l’entitat en un comunicat, on destaca que Toran va ser “un referent insubstituïble pel seu coneixement, rigor, coherència, mestratge, generositat i amistat”. També l’Ajuntament del Masnou, on hi vivia des de feia més de 30 anys, ha expressat el seu condol a la família i les amistats de Toran, que va exercir de professora d’institut i va investigar especialment sobre la deportació dels republicans espanyols als camps nazis.
Nascuda a Manresa, els pares i oncles de Toran van ser represaliats pel franquisme. El seu oncle va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, on va morir. L’any 1983 es va doctorar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser professora d’història en diversos instituts. Va estudiar la política municipal de l’Ajuntament de Barcelona durant la Restauració Borbònica i la Segona República, així com l’acció política de les dones, treballs pels quals va rebre diversos premis. Moltes obres les va fer en col·laboració amb Cèlia Cañellas, amb qui va publicar diversos llibres i col·laborat en moltes obres col·lectives. També va col·laborar amb regularitat en premsa i revistes especialitzades.
Va ser presidenta de l’Amical de Mauthausen i va ser comissària de diverses exposicions relacionades. També va investigar la deportació i la vida als camps nazis, amb la publicació dels llibres ‘Vida i mort dels republicans als camps nazis’, ‘Mauthausen: crònica gràfica d’un camp de concentració’ i ‘Els camps de concentració nazis: paraules contra l’oblit’.
L’any 1988 va obtenir la Borsa d’Estudis Agustí Duran i Sanpere, en el marc dels Premis Ciutat de Barcelona. L’any 2003 va guanyar el primer Premi Leonor Serrano i Pablo, d’història de l’educació, pel llibre ‘Dolors Piera, mestra, política i exiliada’, amb Cèlia Cañellas Julià. L’any 2015 va guanyar el premi Bages de Cultura per la seva trajectòria professional i pels seus treballs sobre els republicans que van lluitar contra el nazisme a França. En els darrers anys va publicar diversos llibres d’història del Masnou. El 2021, amb Cèlia Cañellas, va publicar l’obra ‘Hilda Agostini. Les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona’, que va rebre el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic, concedit per Grup 62 i l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
Políticament, va militar a ICV i posteriorment a En Comú Podem, partit del qual n’era coordinadora local.
