El doctor Oriol Mitjà ha criticat que calgui prescripció mèdica per poder-se fer un test d’antígens a la farmàcia, tal i com estudia el Departament de Salut. Mitjà ha assegurat a SERCat que la iniciativa de poder fer tests a les farmàcies és positiva però n’ha discrepat de les formes: “No té sentit que calgui prescripció mèdica, els metges estem per fer diagnòstics i tractaments”. Ha afegit que això suposaria “sobrecarregar” l’atenció primària i ha valorat que el que es planteja és l'”oposat” al que buscaria la mesura. D’altra banda, ha explicat que després d’analitzar les xifres de la primera onada a les residències s’ha observat que viure en aquest recurs “era un risc de morir”. A la Metropolitana Nord hi van morir el 20% dels residents.
Mitjà ha tornat a insistir en la necessitat d’ampliar l’ús dels tests d’antígens per poder anar recuperant parcel·les de la vida econòmica i social i ha situat en primer lloc teatres i cinemes. Ha afegit que ara per ara les úniques eines disponibles són els confinaments o la cerca activa de casos i ha optat per aquesta segona, especialment ara que s’iniciarà un nou procés de desescalada.
L’investigador ha tornat a defensar els “bons resultats” que aquesta estratègia ha donat a Madrid, tot i que ha puntualitzat que això no vol dir que la valoració global de la segona onada per part de la Comunitat de Madrid hagi estat exemplar ja que van actuar “tard, malament i amb reticències”. Tot i això, ha insistit que l’estratègia de testeig els ha permès mantenir constants els nous ingressos a les UCI, mentre que a Catalunya es va produir un “repunt” i va caldre un confinament.
Mitjà ha afirmat que el Govern ha estat “molt més conservador” i “més lent” i ha acusat el Departament de Salut de confondre el que és ser garantista “amb ser buròcrata”. Precisament, ha lamentat que la burocràcia està alentint aquesta estratègia de testeig massiu i ha reivindicat que això no pot passar en plena pandèmia. “La logística i la verificació haurien de ser relativament fàcils de superar, no pot ser que per esculls burocràtics s’alenteixi una estratègia per al control de la pandèmia”, ha declarat.
Sobre les residències, ha valora que la xifra de 1.600 víctimes entre 9.000 residents és “altíssima” i ha afirmat que cal “fer un escrutini” per saber què va passar. Ha afegit que s’ha constatat que a les residències les zones comunes, la manca d’EPI i el fet que hi havia “més difícil accés” al sistema sanitari van esdevenir “riscos estructurals”.
Per últim, ha respost que sí que seria una de les persones disposada a posar-se la vacuna contra la covid-19.
