L’àrea metropolitana de Barcelona acomiadarà el 2023 fins a mitja dotzena d’històrics alcaldes socialistes, que no repetiran a les eleccions municipals del 2023. Abandonaran el ‘cinturó roig’ Josep Mayoral (Granollers), Josep Perpinyà (Sant Just Desvern) i Antoni Poveda (Sant Joan Despí), entre altres veterans dirigents del PSC, que mantindrà, en canvi, els seus candidats a grans feus com Cornella de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat o Viladecans. Al conjunt de Catalunya, quatre dels batlles més longeus no tenen clara la seva continuïtat. El més veterà de tots, però, diu que ja és hora de plegar. “Anar davant les coses cada vegada cansa més”, explica a l’ACN Jaume Casas, alcalde de la Riera de Gaià (Tarragonès) des del 1983.
Casas sempre ha representat l’espai de l’antiga Convergència -ara Junts per la Riera- i es mostra “orgullós” de la feina feta. El seu fill -que ja és regidor- vol agafar-li el relleu i serà el cap de llista de la formació a les municipals del 2023. Qui també s’acomiadarà de la política municipal és Joan Giraut. Va entrar en el món de la política el 1987 quan es va convertir en regidor de l’Ajuntament de Platja d’Aro (Baix Empordà). El 1991 va aconseguir l’alcaldia i la va revalidar quatre vegades. Després d’un parèntesi per una moció de censura, el 2011 va retornar a l’alcaldia, revalidant-la el 2015 i el 2019.
Continuïtat a les capitals
Excepte a Girona, tots els dirigents de les capitals catalanes intentaran repetir. Alcaldessa des del 2015, Ada Colau optarà a un tercer mandat amb l’objectiu de “consolidar” el projecte dels comuns a Barcelona, però assegura que serà l’últim. Si finalment continua al consistori barceloní i esgota la legislatura, Colau es convertirà en la segona alcaldessa més longeva de la ciutat comtal (en democràcia) després de Pasqual Maragall.
El 2023 també serà el darrer cop que es presenti Pau Ricomà, alcalde de Tarragona des del 2019 i que al març va ser reelegit com a candidat d’ERC. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, repetirà com a cap de llista d’ERC a les pròximes eleccions municipals i, fins i tot, situa el seu “horitzó” en el 2030. Per contra, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, no tornarà a encapçalar la llista de JxCat a l’alcaldia de Girona per les municipals del 2023. “Sempre he defensat que en una ciutat tan important com Girona cal renovar lideratges en terminis relativament curts, i crec que l’òptim és no anar més enllà de dos mandats”, defensa.
Veterans indecisos
A les comarques gironines, dos històrics dirigents municipalistes dubten si optar a un dotzè mandat. A Torroella de Fluvià (Alt Empordà), Pere Moradell (PSC) va guanyar les eleccions municipals el 3 d’abril del 1979 -les primeres en democràcia- i des d’aquell dia ha revalidat el càrrec en els onze comicis que han vingut després. Més de 40 anys al servei del municipi, Moradell veu “probable” repetir de cara a les eleccions de l’any vinent.
En la mateixa situació hi ha l’alcalde de Fogars de la Selva (Selva). Josep Vilà (Independents Fogars) té 71 anys i ja està jubilat, però els veïns del municipi encara no saben si el seu batlle des del 1979 es tornarà a presentar. Tampoc ho saben a Puigverd d’Agramunt, a la demarcació de Lleida, on també tenen el mateix alcalde des de fa 43 anys. Joan Eroles, que a les passades eleccions es va presentar sota la marca Junts per Puigverd, encara no ha revelat si es presentarà o no als propers comicis.
Una condemna per prevaricació va treure del pòdium municipalista a Joan Campolier, exconvergent ara al capdavant de l’agrupació Ara i Sempre Santa Susanna. L’històric alcalde maresmenc governa amb majories absolutes des de 1976, però va haver de deixar el càrrec entre el 2007 i el 2011 per prevaricació. Els afers judicials, en els que continua immers, no li han passat factura i després de la condemna ha repetit victòria electoral el 2011, el 2015 i el 2019. Campolier tampoc ha dit què farà el 2023.
La regió metropolitana acomiada alcaldes històrics del PSC
A la regió metropolitana, fins a mitja dotzena d’històrics dirigents socialistes no concorreran a les pròximes eleccions municipals. És el cas d’Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca (1995-2021); de Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern (2004-2020) o Josep Mayoral, alcalde de Granollers (2004-2022). També ha plegat Miguel Delgado, de Castellet i la Gornal (1999-2022).
D’altra banda, l’exalcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, està acabant el mandat com a regidor, després d’anunciar la seva renúncia a l’alcaldia el passat mes de setembre, després de quinze anys al capdavant del consistori. Una jugada calcada és la de l’exalcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, que segueix com a regidor 31 anys després, però posant ja fi a una trajectòria de dinou anys com a alcalde. Al marge del PSC aquest també serà el darrer mandat de Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera des de 1995.
En l’esfera socialista, però, encara hi ha noms que seguiran sonant el 2023, especialment al tradicional ‘cinturó roig’. Tret de sorpreses, seguiran com a candidats Antoni Balmón a Cornella de Llobregat (alcalde des de 2004), Carles Ruiz a Viladecans (alcalde des de 2005), Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat (alcaldessa des de 2006) o Núria Marín a l’Hospitalet de Llobregat (alcaldessa des de 2008). També preveu seguir Xavier Amor a Pineda de Mar (alcalde des de 2007).
Relleus a Tarragona
Amb la sortida de Casas de l’Ajuntament de la Riera de Gaià, tot apunta que el títol honorífic d’alcalde més longeu de la comarca serà per Joan Maria Sardà (UAS-Pobla), de la Pobla de Mafumet. És el batlle del municipi des de 1995 i, si no hi ha canvis d’última hora, es presentarà a la reelecció.
Al Baix Camp, l’alcalde de l’Argentera, Lluís Maria Castellví, deixarà el càrrec després de 35 anys i, un total, de 40 anys en política. El batlle assegura que la seva voluntat és plegar -“la meva dona fa 24 anys que m’ho demana”, precisa- i donar pas als més joves, tot i que assegura que encara no ha trobat relleu. “El 95% de les possibilitats és que no em presenti, estic buscant el relleu i és una complicació”, afirma.
A la Conca de Barberà, l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, oficialitzarà que tornarà a ser cap de llista el pròxim setembre, un cop passi la festa major del municipi. De moment, no ha volgut avançar amb quines sigles es presentarà, però ha assenyalat que ho farà amb una força “transversal”, vinculada a Junts. “Si els companys creuen que he de ser jo la persona que encapçali la llista, hi seré amb molt de gust”, expressa.
En canvi, a les Terres de l’Ebre, Joaquim Paladella, alcalde de Batea (Terra Alta) des de 1991, ja té clar que tornarà a concórrer per novena ocasió consecutiva com a cap de llista a les eleccions municipals. Carismàtic i controvertit, alguna de les seves decisions recents va aixecar força rebombori mediàtic, com quan va amenaçar de celebrar una consulta per segregar el poble de Catalunya i annexionar-lo a l’Aragó per denunciar el dèficit d’inversions de la Generalitat.
Encara no té clar del tot si repetirà un altre alcalde ebrenc del PSC que suma ja cinc mandats consecutius. Elegit per primera vegada el 2003, Joan Castor Gonell busca ara que algun dels joves que puja amb força a l’òrbita de la seva candidatura el rellevi com a cap de llista socialista per Sant Jaume d’Enveja (Montsià). Admet, però, que la tasca no està resultant fàcil i, per tant, encara no descarta repetir per sisè cop consecutiu com a alcaldable.
Pocs alcaldes històrics a Lleida
A la demarcació de Lleida la majoria d’alcaldes històrics que hi havia des de la recuperació de la democràcia ja van plegar abans de les darreres eleccions municipals de 2019. Un dels més veterans, de fet el més veterà de tot Catalunya, Ramon Pintó, alcalde de la Granyanella (Segarra) des de les primeres eleccions democràtiques, va morir ara fa un any als 73 anys. Va presidir el consistori amb majoria absoluta des de l’abril de 1979 iniciant la seva etapa amb les sigles de la UCD, seguint amb CiU i finalitzant amb Junts.
Això no obstant, a la demarcació de Lleida hi ha alcaldes de ciutats importants que acumulen uns quants mandats consecutius. És el cas de Mollerussa, governada per Marc Solsona (PDeCAT) des de 2010, quan va aconseguir l’alcaldia després de la renúncia de la socialista Teresa Ginestà. Des de llavors ha encadenat tres mandats seguits amb majoria absoluta. Solsona encara no ha anunciat si es tornarà a presentar l’any que ve i tampoc amb quina formació política ho faria.
Comarques centrals
En una situació similar es troben a les comarques centrals. A Osona, hi ha alguns alcaldes històrics que ja han decidit que no es presentaran com a candidats a les futures eleccions. Es tracta de Camil Àdam, que és alcalde de Sant Martí de Besora des del 2003; Joan Riera, de Vilanova de Sau, batlle des del 2007 i Joan Manuel Claveria, alcalde d’Espinelves des del 2011.
Per contra, entre els que sí que volen afrontar un nou mandat hi ha Enric Riera (JxCat) de Sant Sadurní d’Osormort, que va ser elegit per primer cop el 1995 i que repetirà per vuitena vegada consecutiva com a alcaldable. Una situació que també es dona a Sant Agustí de Lluçanès amb Josep Pujol. Al Bages també hi ha un alcalde històric que ha decidit plegar: Josep Tarín. Fa 19 anys que és alcalde de Talamanca i plega un any abans de les eleccions per un pacte intern al capdavant del consistori. Pel que fa a Ripoll, l’actual alcalde Jordi Munell ja ha anunciat que no es presentarà a les pròximes eleccions municipals i tancarà, per tant, una etapa de dotze anys al capdavant del consistori.
