La Cambra de Comerç de Barcelona avisa que el creixement acumulat de gairebé el 50% PIB de l’últim quart de segle no ha generat un increment de benestar. La renda disponible per càpita, és a dir, els ingressos després d’impostos i transferències públiques, està estancada als nivells de fa 25 anys, amb 19.086 euros l’any per persona a Catalunya. “L’augment de la riquesa no s’ha traduït en una millora efectiva del benestar de les persones”, ha dit el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira, en una roda de premsa aquest dijous. D’altra banda, ha denunciat que el cost de l’habitatge ja s’endú un terç dels ingressos reals dels catalans i és un dels factors que més contribueixen a ampliar la bretxa de benestar amb el nucli europeu.
Els Indicadors de Progrés i Benestar, que l’entitat publica periòdicament per mesurar el creixement de l’economia més enllà del PIB, assenyalen que l’increment del PIB català no s’ha traduït de la mateixa manera en augment del poder adquisitiu dels catalans. Segons han indicat, els motius que ho expliquen són “el feble augment de la productivitat i la caiguda de la població en edat de treballar”, a causa de l’envelliment demogràfic. L’evolució plana dels ingressos ha provocat que el consum privat per càpita no s’hagi mogut en aquests anys.
En aquest sentit, la Cambra avisa que per millorar el benestar de la societat en els pròxims anys caldrà augmentar la productivitat i la taxa d’ocupació.
La renda disponible té en compte els impostos i les prestacions monetàries però no els serveis públics com educació, sanitat o els programes de protecció social. Un cop sumats els beneficis d’aquests serveis finançats per les administracions, els ingressos reals experimenten una “petita millora” fins als 22.364 euros (+3,6%) però que encara queda molt lluny de l’increment acumulatiu del PIB, fins als 34.690 euros (48,9%).
L’impacte de l’habitatge
Els indicadors presentats per la Cambra de Comerç parteixen del concepte de PIB i introdueixen successivament variables per determinar diferents dimensions de benestar. Aquestes dades mostren com la tendència a l’estancament dels ingressos s’intensifica quan s’hi afegeix una de les principals despeses de les llars catalanes: l’habitatge. En els últims 25 anys, el pes d’aquesta fracció ha incrementat cinc punts percentuals i ja s’endú un terç de la renda un cop descomptats els impostos, les prestacions i els serveis públics.
L’any 2000, els catalans dedicaven un 31% de la renda disponible a costejar les despeses d’habitatge. L’indicador va baixar fins al 27% just abans de l’esclat de la crisi financera i va anar creixent progressivament fins al 34,6% actual.
Així doncs, les llars catalanes veuen com la seva renda disponible es redueix fins a 18.031 euros després de pagar el lloguer, la hipoteca o els subministraments, pràcticament el mateix que fa 25 anys. “Els serveis públics fan apujar el nivell de benestar, però l’habitatge ens ho treu”, apunta el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics.
“Les polítiques que fomentin l’oferta d’habitatge són imprescindibles”, ha coincidit el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu.
Comparativa amb Europa
Encara que el PIB català està creixent molt per sobre de la mitjana europea, aquest resultat no s’ha traduït en una millora del benestar efectiu.
Si es compara amb els cinc països més dinàmics a Europa -Alemanya, Itàlia, França, Bèlgica i Països Baixos-, Catalunya se situa per sota del 90% del PIB per càpita mitjà el 2023. La bretxa amb el nucli europeu s’incrementa més en la renda disponible, que se situa en un 85,4% per sota de la mitjana, amb dades del 2022.
La diferència de benestar amb el nucli europeu s’intensifica quan es té en compte el cost de l’habitatge, ja que l’augment de les despeses ha estat menor als països de referència.
Millora equitat, salut i sostenibilitat
En canvi, els indicadors de sostenibilitat i salut han registrat una millora superior a l’experimentada als països europeus, principalment per l’augment de l’esperança de vida i per les baixes emissions que s’emeten des de Catalunya, per la presència de les nuclears. En concret, Catalunya ha reduït les emissions brutes un 23% des del 2000 al 2022, situant-se per sota del nucli europeu en emissions per càpita. Tot i això, la producció d’electricitat renovable només va representar un 13,6% del total.
D’altra banda, també han registrat una evolució positiva els indicadors que mesuren la desigualtat per l’evolució positiva de la taxa d’ocupació. En la comparativa europea, s’ha vist com en els últims anys convergien les dades catalanes i europees de l’Indicador de Gini. A més, la diferència entre la mitjana de la renda bruta i la mediana (el valor situat just al mig) s’ha escurçat al llarg del temps.
