L’oficialitat del català a la Unió Europea no es debatrà en el primer consell informal d’Afers Generals sota presidència hongaresa, que se celebrarà aquest dimarts 3 de setembre a Budapest. Així ho han confirmat a l’ACN fonts diplomàtiques, les quals apunten que l’exclusió respon a la decisió d’Hongria, que durant aquest semestre és el país que determina l’agenda de les reunions. En aquest sentit, i com ha succeït en anteriors ocasions, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha descartat assistir a la trobada per ser present al Consell de Ministres. Tampoc hi serà present cap comissari de la Comissió Europea, que manté el boicot en les reunions informals pels recents apropaments de Viktor Orbán amb Vladímir Putin.
Segons l’agenda pública de la presidència hongaresa, en el Consell d’Afers Generals informal d’aquest dimarts només s’abordaran qüestions vinculades amb el reforç de la competitivitat i el respecte a l’estat de dret. Dins l’apartat de la competitivitat, el govern hongarès també ha introduït un debat sobre el repte demogràfic, però no es fa cap menció al català, al gallec i a l’euskera.
“No hi haurà cap debat sobre això”, asseguren les fonts diplomàtiques consultades, que remarquen que el contingut de les agendes dels consells informals les defineixen els països que ostenten la presidència rotatòria del Consell. Al mateix temps, fonts espanyoles afegeixen que el representant de l’Estat que assisteixi a la trobada no farà referències al tema.
D’aquesta manera, Hongria referma la postura que ja va manifestar el juny passat, poques setmanes abans de prendre el relleu a Bèlgica al capdavant del Consell de la UE. En una trobada amb periodistes celebrada a Brussel·les, l’ambaixador hongarès davant la Unió, Bálint Ódor, va descartar que l’oficialitat del català torni a posar-se sobre la taula, tot i que tampoc va tancar completament la porta a debatre-la. “[Ho farem] quan es vegi la necessitat”, va apuntar.
Boicot de la Comissió Europea
Tot plegat es produeix en un context en què la Comissió Europea -juntament amb alguns estats membre- ha optat per restar importància a les reunions informals d’aquest semestre. En un anunci emès el juliol passat, l’executiu comunitari va decidir que cap dels seus comissaris participaria en les reunions informals del Consell de la UE, que fins a finals d’aquest 2024 presidirà Hongria.
El moviment pretén ser una acció de represàlia contra el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, qui recentment ha generat cert malestar entre algunes capitals europees després de reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin, i l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, en el que ha autodenominat com a “missió de pau” per posar fi a la guerra d’Ucraïna.
L’Estat, malgrat rebutjat l’actitud d’Orbán, s’ha mostrat contrari al boicot i ha argumentat que la Unió Europea representa “unitat i solidaritat”.
En qualsevol cas, la pròxima reunió d’Afers Generals on sí que s’espera la participació de comissaris i els ministres de cada país no es produirà fins al 24 de setembre, a Brussel·les.
Reunions amb Budapest
Malgrat que la qüestió de les llengües no figuri en l’agenda, des del govern espanyol confien que durant aquest semestre es pugui abordar l’oficialitat. A finals de juny, el ministre Albares es va trobar amb el seu homòleg hongarès, Péter Szijjártó, per acordar que ambdós països treballarien “junts” sota aquest objectiu.
En paral·lel, l’anterior Govern va mantenir reunions amb Hongria i la llavors consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, va parlar de “bona predisposició” per part del país per mantenir l’oficialitat del català en l’agenda comunitària.
Des del nou executiu, l’actual conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, s’ha compromès a “treballar per l’oficialitat del català a la UE en col·laboració amb el govern espanyol”, tot i que encara no ha pogut mantenir cap trobada per abordar la qüestió.
