Organitzacions internacionals han mostrat aquest dimarts el seu “rebuig frontal” a l’ús de Pegasus. Entitats referents en matèria de drets humans han signat un manifest en què s’exposa que l’espionatge digital no és “legal ni democràtic” i exigeixen una investigació independent que aporti “claredat”. El president de La Fede i NovAct, Luca Gervanosi, ha afirmat que cal “una regulació europea”, i ha instat els presidents de Catalunya i Espanya a adquirir el compromís de “no comprar ni utilitzar el programari”. Els representants de les entitats també veuen necessari que es reguli l’activitat del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI), ja que actualment no estableix cap limitació “amb relació a l’ús d’eines ni al seu abast”.
Al manifest —signat per una trentena d’entitats— es demana que es prohibeixi l’ús de Pegasus i eines similars, perquè vulneren “el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions”. En aquest sentit, les organitzacions recorden que les conseqüències de l’espionatge van encara més enllà, en dirigir-se contra activistes, periodistes, polítics o juristes com ha passat en el cas de les personalitats catalanes i basques.
L’advocada d’Irídia, Anaïs Franquesa, ha recordat que el programari intercepta “tot el contingut de l’aparell”, un fet que exposa totes les aplicacions, així com la seva geolocalització. “Es tracta d’un abast extremadament elevat, no és de cap forma legal”, ha subratllat. En la mateixa línia s’ha expressat Gervanosi, que ha lamentat que darrerament estiguin presenciant una “proliferació de les tècniques de vigilància”.
“L’ús massiu d’aquesta tecnologia suposa una violació flagrant del dret a la intimitat, aporta molta vulnerabilitat a les víctimes i implica la vulneració del dret de defensa i el secret professional en certs casos”, ha insistit. També ha afirmat que suposa una amenaça per l’estat de dret, per la qual cosa ha reiterat la necessitat de posar fi a aquestes pràctiques.
Pel que fa al president honorari de European Democratic Lawyers (AED), Robert Sabata, ha manifestat que aquest tipus d’espionatge prové de democràcia molt autoritària i que tot plegat s’ha de revisar amb un procés que aporti “transparència”.
De fet, al document signat les entitats remarquen que les ingerències publicades per l’estudi de The Citizen Lab no s’han d’entendre “de forma aïllada”, sinó com a part d’un conjunt d’eines destinades “a la persecució de les veus crítiques, a la dissidència política i a la reducció de l’espai de la societat civil”.
Per acabar, les organitzacions s’afegeixen a les demandes de l’Alta Comissionada de l’ONU, Michelle Bachelet, que demana l’aixecament del vel corporatiu per la prevenció de l’espionatge, que ja ha alertat dels perills que això suposa i ha posat sobre la taula la necessitat de la rendició de comptes.
El paper del CNI
L’advocada d’Irídia també ha posat sobre la taula el paper del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI). “Ara per ara, la llei 11/2002 legitima l’execució d’investigacions secretes sense concretar-ne les circumstàncies ni els mecanismes. Això obre un camp molt perillós, ja que la llei no garanteixi als particulars el grau mínim de protecció al qual tenen dret en un estat democràtic”, ha lamentat.
També ha apuntat que es tracta d’una llei “desactualitzada”, perquè en ser de l’any 2002 “no pot contemplar els supòsits de l’ús de la tecnologia en les investigacions”. “Farem arribar la petició als partits del Congrés i el Parlament perquè resulta absolutament insostenible, aquesta no és la regulació que ha de tenir un estat democràtic”, ha afegit.
